RECUPERACIÓ DE PAISATGES DE TERRASSES I PREVENCIÓ DE RISCOS NATURALS

RISCOS NATURALS I MARJADES A LA FATARELLA El terme municipal de la Fatarella, amb una extensió de 56,23 km², pertany a la comarca de la Terra Alta i està situat sobre la serra del mateix nom, al vessant sud de l'Ebre, entre Faió i Móra d'Ebre. El seu perfil mostra que tot el terme té un pendent suaument inclinat cap al nord-oest, mentre que cap a la Ribera d'Ebre i cap a les Camposines els vessants són molt més pronunciats. La seva població és d'uns 1.300 habitants que fins ara s'han dedicat, bàsicament, a la pagesia. El clima és de tipus mediterrani de transició al continental: hiverns no gaire rigorosos, humits i llargs, i estius calorosos i secs. La pluviositat mitjana se situa entre els 400 i els 450 litres per m2. L'altitud màxima és de 560 m i la mínima de 200 m, i la formació geològica ha estat per la sedimentació i la carbonatació de materials calcaris durant l'era Catiana. Finalitzats el moviments tectònics que van originar l'alineació actual de la costa catalana a l'inici del Miocè, van començar els processos erosius que van crear les valls i clotades que han configurat la morfologia actual. Els materials sedimentaris de la zona estan constituïts per calcàries, conglomerats, lutites, gresos i guixos. Les roques calcàries són les que s'utilitzen en les construccions de pedra seca, tant per la seva resistència com per les seves característiques morfològiques. Una part molt important del terme està marjat, però, tal com hem dit abans, les marjades del vessant de l'Ebre són molt pendents i per tant més susceptibles de deteriorament. Sense fer un estudi aprofundit, podem constatar que les causes principals del deteriorament dels marges a la nostra zona son les següents: Abandonament L'abandonament de l'activitat agrícola incideix molt negativament en l'estat dels marges, essent-ne les causes més comunes: a) La falta de manteniment. b) L'enduriment de la terra, amb la qual cosa les aigües de la pluja s'escolen més de pressa i causen greus danys d'erosió. c) La mort d'alguns arbres o plantes que fixaven la terra. En deixar de fer aquesta funció, debiliten l'estabilitat dels bancals o feixes. d) La colonització de zones marjades per noves espècies herbàcies, arbustives o arbòries. Causes atmosfèriques Els abancalaments i les marjades conformen un sistema de regulació hídrica realment efectiu i que podem dir que funciona a la perfecció quan el ritme d’èpoques seques i èpoques plujoses és regular i equilibrat. Grans sequeres o grans avingudes d'aigua són els principals enemics de l'estabilitat dels marges. Les pluges torrencials són relativament freqüents i l’expressió «baixar les valls» fa referència al fet que el sistema de drenatge i de retenció d’aigües és insuficient i les aigües desborden per sobre els marges dels bancals i converteixen les vallades en veritables rius. Incendis Els incendis han afectat molt negativament l'estat del marges i nosaltres ho hem constatat en el gran incendi que es va declarar l'any 1994 a Nonasp i que va afectar els termes de Nonasp, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Riba-roja d'Ebre, amb prop de 6.000 hectàrees. Els terrenys abancalats abandonats, on havia crescut la garriga, queden molt malmesos en cremar-se per dues raons principals: a) El mateix foc fa malbé les pedres. b) La terra, en quedar desproveïda de la protecció de les plantes, és molt vulnerable a l'erosió provocada per les aigües. Aquestes, en no trobar cap resistència, arrosseguen el sòl més lleuger i agafen més velocitat. Els terrenys cultivats, si no tenen cap cultiu herbaci, actuen de tallafocs amb la qual cosa no queden danyats, però en molts vorals a tocar de la garriga el foc arriba als arbres propers. Les oliveres, molt abundants a les nostres contrades i que tradicionalment es plantaven al damunt o a la mateixa cara del marge, queden greument malmeses quan es cremen. Riscos humans Encara que aquí sols hem de parlar dels riscos naturals, no volem deixar escapar l’oportunitat de parlar també dels riscos humans derivats de la mala gestió del patrimoni de la pedra seca, que ha portat a la seva destrucció, força perillosa en dos vessants: a) La construcció d’infraestructures públiques de gran impacte ambiental. A la nostra zona estan en projecte un grapat de parcs eòlics en què la implantació de molins en llocs estratègics fa que s’hagin d'obrir pistes de dimensions considerables que malmeten molts marges i d'altres construccions de pedra en sec. Els projectes de preservació de l'impacte ambiental no recullen ni la conservació ni la restauració d'aquestes construccions. Altres obres similars són les instal·lacions de recs o el pas de gasoductes. b) La demanda de pedra envellida per a la construcció de xalets i la poca rendibilitat de la terra ha portat algun pagès a vendre's els marges. L'absència de normativa de protecció d'aquest patrimoni paisatgístic en aquest sentit fa que en cap d’aquests dos casos no se’n pugui defensar la conservació. Per acabar només volem comentar que la pèrdua dels marges porta també la destrucció de tots aquells elements que hi estan encabits, com sitis, escales, aixoplucs, cisternes i, en el nostre cas, fins i tot les cabanes de volta, que són part del marge.