 |
 |
 |
La simple observació del paisatge de les zones rurals europees evidencia la importància d’aquest patrimoni: costers amb marjades; habitacles per a persones i animals; estructures ramaderes; parets per delimitar propietats o conreus; drenatges i conduccions hídriques per evitar la inundació dels conreus, etc.
Les implicacions mediambientals són nombroses. Es pot destacar el paper com a hàbitat d’espècies vegetals i animals i el control dels processos erosius mitjançant les marjades.
Aquest patrimoni pateix actualment una degradació elevada com a conseqüència de la problemàtica que afecta les zones rurals: l’abandó de les activitats agràries, la decadència demogràfica, els usos incompatibles amb la conservació, la pèrdua d’elements culturals…
La pedra en sec pot ser un element de revitalització i un motor de desenvolupament d’aquestes zones. Es tracta de trobar alternatives que permetin salvar un patrimoni extraordinàriament valuós i, a la vegada, desenvolupar de manera sostenible aquests indrets.
Las línies bàsiques del projecte consisteixen a recuperar l’ofici de constructor de pedra en sec; consensuar propostes per catalogar, restaurar i protegir aquest patrimoni i desenvolupar-ne l’activació econòmica amb la producció agrària tradicional i nous usos.
Des de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, han sorgit iniciatives en aquest àmbit que han reunit investigadors, constructors, administracions, gestors… Actualment, és necessari aglutinar, transmetre, compartir i difondre totes aquestes experiències per aconseguir que vertaderament el patrimoni de pedra en sec sigui aquest motor de desenvolupament. Amb aquesta finalitat, ha sorgit el projecte REPS.
