El valor patrimonial de les construccions de pedra en sec ha estat àmpliament reconegut en la bibliografia científica, i progressivament se n'ha difós l'interès per la protecció dins l'àmbit de l'Administració pública. El màxim exponent d'aquesta revaloració és la consideració d'alguns elements de pedra en sec com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, com és el cas del poble d'Alberobello (Pulla, Itàlia) o dels costers marjats de Cinque Terre (Ligúria, Itàlia).

En els estats europeus han anat sorgint figures legals de protecció que han començat a aplicar-se a aquest patrimoni. Cal destacar algunes lleis regionals de Ligúria, que regulen la conservació i la reconstrucció de marges a àrees d'interès natural i mediambiental particular, o l’aplicació de la figura de Bé d’Interès Cultural de la legislació espanyola a elements de pedra en sec. D’altra banda, la inclusió dels espais marjats en plans urbanístics i d’ordenació del territori com a elements per protegir comença a convertir-se en una pràctica general.

D'altres elements patrimonials s'han vist integrats pel valor mediambiental de la regió on s'inscriuen dins figures de protecció de caire ecològic, tot i que sovint la pedra en sec no ha estat el motiu principal d'aquesta protecció. És el cas de tot el patrimoni de pedra en sec de la serra de Tramuntana (Àrea Natural d'Especial Interès), de Menorca (reserva de la biosfera), de Luberon (parc natural regional i reserva de la biosfera), de Cévennes (parc nacional), de Brecon Beacons (parc nacional) o de Cinque Terre (parc nacional).

Aquí presentam una base de dades dels elements de pedra en sec protegits a les regions participants en el projecte REPS. Es pot consultar per regions, països i temàtica.