|
|
 |
|
| LA PEDRA EN SEC A MALLORCA |
|
| Hidràulica |
|
|
|
|
|
|
L’absència de rius, l’eixut i les temperatures elevades de l’estiu illenc han fet de l’aigua un bé molt preuat al llarg de tota la nostra història. Aquesta escassesa va obligar els nostres avantpassats a crear enginys per captar l’aigua subterrània, però també a emmagatzemar l’aigua de pluja.
Amb els pous i les sínies s’extreia l’aigua situada a menys profunditat. La forma més complexa d’obtenir aigua subterrània fou el sistema de les fonts de mina, que consistia a excavar galeries o mines fins a arribar a l’aigua i donar-li sortida cap l’exterior.
Per recollir l’aigua de pluja o d’escorrentia es feien dipòsits coberts amb estructures de pedra en sec (basses, cocons, abeuradors…) per evitar l’evaporació i la putrefacció de l’aigua.
La necessitat bàsica d’aigua feia bastir també xarxes de síquies, safareigs i aljubs per dur l’aigua als horts, a les cases o a les viles. Fins i tot, l’ús d’aquest recurs ha fet sorgir comunitats o sindicats de regants per regular el dret de reg de cada propietari, per establir pautes de neteja de les síquies, per sancionar els infractors, etc.
Evitar que els nostres torrents facin malbé els camps de conreu ha estat un altre motiu de preocupació especial al llarg dels segles.
La forma més comuna per lluitar contra l’empenta destructora de l’aigua era paredar en sec ambdós costats dels torrents. Les obres més ambicioses arribaven a desviar el curs d’aigua del trajecte natural o a soterrar-lo en alguns trams.
En els camps de marjades de la serra de Tramuntana, hi trobam formes enginyoses d’integrar els torrents i els marges, les quals, fins i tot, poden provocar petits salts d’aigua. Sovintegen també les conduccions per recollir l’aigua que sua dels murs i dur-la cap als torrents. En totes aquestes canalitzacions, és freqüent trobar-hi pontets de pedra en sec per travessar-les.
|
|
|
English
Français
Deutsch
Castellano
