Dijous, 2 Setembre 2010 English    Français    Deutsch    Castellano  
Introducció
Senderisme
Refugis
Pedra en Sec
L'ofici
Marges
Parets
Camins
Barraques
Hidràulica
Altres
Glossari
Paisatges de Pedra en Sec
Pedra en sec i prevenció de riscs naturals
Pedra en sec a Europa
Formació
Catalogació
Rehabilitació
Protecció
Projectes Europeus
Divulgació
Biblioteca virtual
Enllaços
Notícies
LA PEDRA EN SEC A MALLORCA




L'activitat agrària a Mallorca ha anat associada tradicionalment a les construccions de pedra en sec. En podem destacar els murs de delimitació, els habitatges d’homes i de bestiar, els camps de marjades, les estructures amb finalitat hidrològica, les vies de comunicació i les estructures destinades a activitats extractives preindustrials i d'explotació dels boscs (producció de carbó vegetal, de calç, caça, etc.).

Els paisatges que marca la pedra en sec, anomenat en altres indrets pedra seca, s'estenen per tot Mallorca, tot i que tenen la màxima expansió en dos models de territori. Al migjorn i al llevant de l’illa, sobre paisatges planers, l'element definidor són les parets de tanca, les barraques i els elements de control hídric. A la serra de Tramuntana, els elements més característics són els camps de marjades, amb una important xarxa de camins empedrats i d'elements de regulació dels excessos hídrics.

El gran desenvolupament i la gran varietat de construccions s’han d’atribuir a la conjunció de circumstàncies físiques i històriques. Entre els factors físics destaca el predomini de la pedra calcària, un material abundant i de gran qualitat que ha facilitat estructures ben complexes.

El relleu esquerp, combinat amb la possibilitat de precipitacions intenses, ha obligat a construir estructures encaminades a evitar els processos erosius, les inundacions… i a permetre el conreu de vessants (marjades). D’altra banda, la forta aridesa estival ha obligat a crear un gran nombre d'obres de captació, de distribució i d’emmagatzematge d’aigua.

Pel que fa als factors històrics, ja trobam documentades aquestes construccions en els segles XIII i XIV, tot i que el gran desenvolupament s’ha d’atribuir a èpoques posteriors. En línies generals, l'expansió de les terres agrícoles i, consegüentment, de la pedra en sec ha durat fins al començament del segle XX, amb diverses èpoques de creixement especial.

Des de les primeres dècades del segle XX s’inicià un progressiu abandonament dels camps de conreu amb rendiments marginals i de bona part d’altres activitats econòmiques amb construccions de pedra en sec associades. El procés es va accelerar a partir de la dècada dels anys seixanta amb l'aparició a l'illa del turisme de masses.

© Copyright 2003 Consell de Mallorca. Tots els drets reservats. Avís legal.