|
|
 |
 |
| LA PEDRA EN SEC A MALLORCA |
 |
|
 |
|
|
 |
|
 |
L'activitat agrària a Mallorca ha anat associada tradicionalment a les construccions
de pedra en sec. En podem destacar els murs de delimitació, els habitatges d’homes i de bestiar, els camps de
marjades, les estructures amb finalitat hidrològica, les vies de comunicació i les estructures destinades a
activitats extractives preindustrials i d'explotació dels boscs (producció de carbó vegetal, de calç, caça, etc.).
Els paisatges que marca la pedra en sec, anomenat en altres indrets pedra seca, s'estenen per tot Mallorca, tot i que tenen la màxima expansió
en dos models de territori. Al migjorn i al llevant de l’illa, sobre paisatges planers, l'element definidor
són les parets de tanca, les barraques i els elements de control hídric. A la serra de Tramuntana,
els elements més característics són els camps de marjades, amb una important xarxa de camins empedrats i
d'elements de regulació dels excessos hídrics.
El gran desenvolupament i la gran varietat de
construccions s’han d’atribuir a la conjunció de circumstàncies físiques i històriques. Entre els
factors físics destaca el predomini de la pedra calcària, un material abundant i de gran qualitat
que ha facilitat estructures ben complexes.
El relleu esquerp, combinat amb la possibilitat
de precipitacions intenses, ha obligat a construir estructures encaminades a evitar els processos
erosius, les inundacions… i a permetre el conreu de vessants (marjades). D’altra banda, la forta
aridesa estival ha obligat a crear un gran nombre d'obres de captació, de distribució i d’emmagatzematge
d’aigua.
Pel que fa als factors històrics, ja trobam documentades aquestes construccions en els segles
XIII i XIV, tot i que el gran desenvolupament s’ha d’atribuir a èpoques posteriors. En línies generals,
l'expansió de les terres agrícoles i, consegüentment, de la pedra en sec ha durat fins al començament
del segle XX, amb diverses èpoques de creixement especial.
Des de les primeres dècades del
segle XX s’inicià un progressiu abandonament dels camps de conreu amb rendiments marginals i de
bona part d’altres activitats econòmiques amb construccions de pedra en sec associades. El procés
es va accelerar a partir de la dècada dels anys seixanta amb l'aparició a l'illa del turisme de
masses.
|
|
|