Itinerari 1 El centre de Palma

[zoom]

Recorregut A

Can Mulet i Can Salas Aquest primer recorregut comença a l’avinguda d’Antoni Maura. En aquesta avinguda, en el número 56 trobam Can Mulet (1903), obra de l’arquitecte Gaspar Bennazar i restaurada recentment. Es tracta d’una obra inscrita en la tendència del tipus Secessió, un modernisme de línies rectes i més auster, llevat d’algunes llicències en els elements de l’ornament floral tallats a la pedra o de la decoració dels vidres. A Can Mulet, el portal amb els vidres superiors recull el vessant modernista floral, així com la façana i el disseny de les reixes.
A la cantonada Antoni Maura-Sagrera es troba Can Salas, també de l’arquitecte Bennazar. El seu interès rau en l’ornament arquitectònic petri de la façana fins a arribar a la coronació de l’edifici.

Aquest mirador del carrer Paraires és un exemple de la tendència modernista influenciada pel corrent vienès de la Secessió

Els elements ornamentals es converteixen en obres artesanals

El modernisme combina els elements utilitaris i ornamentals. Detalls neoàrabs de ceràmica a la casa del carrer de Sant Miquel, núm 58 de Palma

Can Coll Entre el passeig de Sagrera fins a la Llotja es pot observar, a mà dreta, l’edifici que fa cantonada amb el número 3, Can Coll (1906-1907). Obra conjunta dels arquitectes Gaspar Bennazar i Jaume Aleñar. L’edifici no es troba en òptimes condicions, però conté uns elements molt interessants. Per exemple, les garlandes del cel-ras o la conformació de les vidrieres-miradors, amb un volum que sobresurt i que emmarca el portal d’accés a l’edifici. El disseny de les reixes intercala elements de la natura.

L’antic Círculo Mallorquín, reformat el 1913 per Miquel Madorell i Rius en llenguatge modernista

L’antic Círculo Mallorquín Al carrer del Conquistador es troba l’edifici de l’antic Círculo Mallorquín, en l’actualitat seu del Parlament Balear. Aquest edifici va ser reformat l’any 1913 per Miquel Madorell i Rius en llenguatge modernista. La reforma afectà la fesomia de l’edifici inicial, projectat per Antoni Sureda i Villalonga, ja que no tan sols produí un augment del volum, ocupant una planta més, sinó que també renovà el llenguatge de la façana.

L’ornamentació modernista se situa, principalment, a l’entorn de les obertures, en els capitells i en els fusts de les columnes i s’inspira bàsicament en motius florals.

Can Barceló i antic Crèdit Balear Can Barceló és al carrer del Conquistador, núm 2 i destaca pels motius florals de les ceràmiques, que podreu observar a través dels vidres dels miradors. Seguint pel carrer del Palau Reial, en el número 12 s’hi troba un portal que crida l’atenció perquè té un vestíbul separat per un pla de fusta i vidre que independitza la caixa de l’escala, il.luminada per llum zenital.
En el número 17 es troba l’antic edifici del Banco de Crédito, que destaca pels tallats de pedra de la façana, que emmarquen els finestrals i balcons.

La Seu. La reforma de Gaudí L’arquitecte català Antoni Gaudí va ser l’encarregat de fer una reforma a l’interior de la Seu de Mallorca, promoguda pel bisbe Campins, que volia una reestructuració de l’espai que permetés una major participació dels fidels en la litúrgia. Destaca la nova il.luminació de la nau i de la Capellla Reial, el baldaquí, la tribuna, la reixa del presbiteri, els vitralls, l’escala de l’altar, l’ornamentació del cor, els projectes de sepulcres dels reis de Mallorca, i les pintures del cadiratge del cor i els finestrals, tots ells elements dissenyats o reformats per Gaudí al llarg de deu anys de treball.

Recorrregut B

Casa de las Medias Aquest edifici és al carrer d’en Colom, 11 (actualment la Joieria Miró). La façana conforma una illa de petites dimensions però amb molt de caràcter degut al tractament integral de l’edifici, que ondula no només els elements del local comercial, sinó també compromet el revestiment de tota la finca, clapejada amb ceràmiques de colors de la fàbrica de La Roqueta.

El Águila Aquest edifici es troba devora Can Forteza Rey i és obra de Gaspar Bennazar i Jaume Aleñar per a ús comercial de magatzems. El Águila recull elements modernistes de tendència vienesa. El motiu central de l’edifici, amb l’arc de mig punt, el tractament ornamental i la coronació del conjunt recorda l’estació de metro Karlplatz de Viena, projecte d’Otto Wagner.

Can Forteza Aquest edifici es troba al carrer de la Bosseria, 3. Als baixos hi havia una antiga llibreria i avui encara part de la decoració Art Nouveau es conserva en el nou negoci. La finca en conjunt és austera. Destaquen els miradors de formes corbes, el disseny de les reixes i el portal.

Forn des Teatre Ubicat a la plaça de Weyler, número 9. Els seus detalls i ondulacions estan en la línia de l’Art Nouveau.

Cases Casasayas A un lateral de la plaça des Mercat (abans Santa Catalina Thomàs), pràcticament davant el Gran Hotel, es troben les Cases Casasayas. Projectades per Francisco Roca Simó, una l’any 1908 i l’altra el 1909, aquesta darrera coneguda com Pensión la Menorquina. Ambdues cases destaquen pels motius ornamentals geomètrics i per l’ondulació dels plans de les façanes, que afecten fins i tot la curvatura de les persianes.

Forn Fondo Al carrer de la Unió número 15 es troba l’edifici del Forn Fondo. Conserva el seu passat modernista de tendència Art Nouveau en la retolació i en els detalls de la façana, però que ha perdut interès arquitectònic, pel que fa als interiors.