|
Itinerari
1 El centre de Palma

[zoom]
Recorregut A
Can Mulet i Can Salas Aquest primer recorregut
comença a l’avinguda d’Antoni Maura. En
aquesta avinguda, en el número 56 trobam Can Mulet
(1903), obra de l’arquitecte Gaspar Bennazar i restaurada
recentment. Es tracta d’una obra inscrita en la tendència
del tipus Secessió, un modernisme de línies
rectes i més auster, llevat d’algunes llicències
en els elements de l’ornament floral tallats a la pedra
o de la decoració dels vidres. A Can Mulet, el portal
amb els vidres superiors recull el vessant modernista floral,
així com la façana i el disseny de les reixes.
A la cantonada Antoni Maura-Sagrera es troba Can Salas, també de
l’arquitecte Bennazar. El seu interès rau en l’ornament
arquitectònic petri de la façana fins a arribar a la coronació de
l’edifici.

Aquest mirador del carrer Paraires és un exemple de la tendència
modernista influenciada pel corrent vienès de la Secessió |
|
Els elements ornamentals es converteixen en obres artesanals
|

El modernisme combina els elements utilitaris i ornamentals.
Detalls neoàrabs de ceràmica a la casa del carrer
de Sant Miquel, núm 58 de Palma
|
Can Coll Entre el passeig de Sagrera fins
a la Llotja es pot observar, a mà dreta, l’edifici
que fa cantonada amb el número 3, Can Coll (1906-1907).
Obra conjunta dels arquitectes Gaspar Bennazar i Jaume Aleñar.
L’edifici no es troba en òptimes condicions,
però conté uns elements molt interessants.
Per exemple, les garlandes del cel-ras o la conformació de
les vidrieres-miradors, amb un volum que sobresurt i que
emmarca el portal d’accés a l’edifici.
El disseny de les reixes intercala elements de la natura.

L’antic Círculo Mallorquín, reformat el 1913
per Miquel Madorell i Rius en llenguatge modernista
|
L’antic Círculo Mallorquín Al
carrer del Conquistador es troba l’edifici de
l’antic Círculo Mallorquín, en
l’actualitat seu del Parlament Balear. Aquest
edifici va ser reformat l’any 1913 per Miquel
Madorell i Rius en llenguatge modernista. La reforma
afectà la fesomia de l’edifici inicial,
projectat per Antoni Sureda i Villalonga, ja que no
tan sols produí un augment del volum, ocupant
una planta més, sinó que també renovà el
llenguatge de la façana.
|
| L’ornamentació modernista
se situa, principalment, a l’entorn de les obertures,
en els capitells i en els fusts de les columnes i s’inspira
bàsicament en motius florals. |
Can Barceló i antic Crèdit Balear Can
Barceló és al carrer del Conquistador, núm
2 i destaca pels motius florals de les ceràmiques,
que podreu observar a través dels vidres dels miradors.
Seguint pel carrer del Palau Reial, en el número 12
s’hi troba un portal que crida l’atenció perquè té un
vestíbul separat per un pla de fusta i vidre que independitza
la caixa de l’escala, il.luminada per llum zenital.
En el número 17 es troba l’antic edifici del Banco de Crédito,
que destaca pels tallats de pedra de la façana, que emmarquen
els finestrals i balcons.
La Seu. La reforma de Gaudí L’arquitecte
català Antoni Gaudí va ser l’encarregat
de fer una reforma a l’interior de la Seu de Mallorca,
promoguda pel bisbe Campins, que volia una reestructuració de
l’espai que permetés una major participació dels
fidels en la litúrgia. Destaca la nova il.luminació de
la nau i de la Capellla Reial, el baldaquí, la tribuna,
la reixa del presbiteri, els vitralls, l’escala de
l’altar, l’ornamentació del cor, els projectes
de sepulcres dels reis de Mallorca, i les pintures del cadiratge
del cor i els finestrals, tots ells elements dissenyats o
reformats per Gaudí al llarg de deu anys de treball.
Recorrregut B

Les vidrieres i l’ornamentació en general de Can
Corbella albiren la presència del modernisme a Palma
|
Can Corbella Aquest recorregut comença
a la plaça de Cort. A la cantonada amb el carrer
de Jaume II es troba Can Corbella. Aquest edifici va
ser construït i dissenyat pel mestre d’obres
Nicolás Lliteras a final del segle XIX. És
considerat com a premodernista per l’etapa cronològica
i l’estètica historicista de caràcter
neomudèjar. |
Casa de las Medias Aquest edifici és
al carrer d’en Colom, 11 (actualment la Joieria Miró).
La façana conforma una illa de petites dimensions
però amb molt de caràcter degut al tractament
integral de l’edifici, que ondula no només els
elements del local comercial, sinó també compromet
el revestiment de tota la finca, clapejada amb ceràmiques
de colors de la fàbrica de La Roqueta.

La decoració exterior de Can Forteza Rey és prolífica,
de línies ondulants, sense mancar-hi elements antropomòrfics
|
Can Forteza Rey Es troba a la plaça
del Marquès del Palmer, cantonada amb el carrer
de les Monges. Aquest edifici va ser dissenyat per Lluís
Forteza Rey, de professió joier i admirador del
modernisme, que també dissenyà joies d’estètica
modernista. També se li atribueix l’autoria
de la Casa de las Medias. |
El Águila Aquest edifici es troba
devora Can Forteza Rey i és obra de Gaspar Bennazar
i Jaume Aleñar per a ús comercial de magatzems.
El Águila recull elements modernistes de tendència
vienesa. El motiu central de l’edifici, amb l’arc
de mig punt, el tractament ornamental i la coronació del
conjunt recorda l’estació de metro Karlplatz
de Viena, projecte d’Otto Wagner.
Can Forteza Aquest edifici es troba al
carrer de la Bosseria, 3. Als baixos hi havia una antiga
llibreria i avui encara part de la decoració Art
Nouveau es conserva en el nou negoci. La finca en conjunt és
austera. Destaquen els miradors de formes corbes, el disseny
de les reixes i el portal.
Forn des Teatre Ubicat a la plaça
de Weyler, número 9. Els seus detalls i ondulacions
estan en la línia de l’Art Nouveau.

El Gran Hotel és la fita històrica
del modernisme de Palma i de la indústria turística
balear
|
Gran Hotel Es troba al número
7 de la plaça de Weyler. Actualment és
la seu de la Fundació “la Caixa” i
fita històrica del modernisme de Palma i de la
indústria turística balear. Obra de Lluís
Domènech i Montaner, destacat arquitecte modernista
català. La direcció de les obres va estar
a càrrec de Jaume Aleñar. La vessant modernista
catalana del Gran Hotel recull elements del naturalisme
en la inspiració vegetal i animal. Ceràmiques,
vidres, serralleria, ebenisteria, pedra tallada foren
tractats amb generositat formal. Una reforma de 1993
recuperà la façana i alterà l’espai
interior per adequar-lo a les funcions pròpies
d’un centre cultural i d’exposicions. |
Cases Casasayas A un lateral de la plaça
des Mercat (abans Santa Catalina Thomàs), pràcticament
davant el Gran Hotel, es troben les Cases Casasayas. Projectades
per Francisco Roca Simó, una l’any 1908 i l’altra
el 1909, aquesta darrera coneguda com Pensión la Menorquina.
Ambdues cases destaquen pels motius ornamentals geomètrics
i per l’ondulació dels plans de les façanes,
que afecten fins i tot la curvatura de les persianes.
Forn Fondo Al carrer de la Unió número
15 es troba l’edifici del Forn Fondo. Conserva el seu
passat modernista de tendència Art Nouveau en la retolació i
en els detalls de la façana, però que ha perdut
interès arquitectònic, pel que fa als interiors.
|