Introducció

Les portes deixaven veure ... patis envoltats de lleugeres columnes, el tradicional pou amb una armadura de ferro, l’escala de gir capritxós... Són paraules de Jules Verne, o millor, del narrador de la seva novel.la Clovis Dardentor, on els protagonistes realitzen una vertadera ruta turística per Palma no exempta d’aventura.

No és estrany que els patis dels grans casals ciutadans despertessin l’interès del novel.lista, com despertaren el dels viatgers que visitaren Palma a final del XIX i començament del XX. Són un espai arquitectònic únic que singularitza el barri antic de Ciutat.

L’evolució del pati
El pati és un territori a mig camí entre el carrer i la casa, un àmbit de relació i comunicació amb el veïnatge i un element clau en la distribució de l’activitat domèstica. Nascut a semblança del gòtic primitiu català, a partir del segle XV incorporà elements menys austers: les escales que comuniquen el pati descobert amb la part noble de la casa es fan més grosses i les baranes són escolpides. Cap al s. XV i el XVI alguns patis rebran la influència renaixentista, com ho demostren filacteris i inscripcions heràldiques.

L’esquema bàsic d’un pati gòtic seria el següent:

• Un portal forà o d’accés que comunica el pati amb el carrer.
• Un pas d’entrada o espai cobert que sempre es troba entre el portal forà i el pati descobert stricto sensu.
• Una escala que ens condueix a la part noble de la casa. Aquesta escala serà primer senzilla. Després incorporarà una barana esculpida.

  Més endavant, l’estètica del Barroc irromprà al segle XVII i anirà impossant-se a mesura que es fan les grans fortunes a l’empara del comerç i del corsarisme. L’austeritat transmuta en ostentació i el pati es converteix en tot un símbol d’una posició social.

Així, doncs, sobre l’esquema anterior, el barroc suposarà un seguit de canvis:

• Augmenten les dimensions del portal d’accés i el pas d’entrada i canvia l’empedrat, que ara aprofita els còdols per fer dibuixos geomètrics.
• Es fan comuns els portalets d’estudi que havien aparegut al segle XV. Aquests portalets donen pas a estances privatives dels senyors: despatxos, arxius, biblioteques i llocs on es duen a terme transaccions comercials.
• Les columnes es fan més ostentoses i canvien el marès pel marbre, amb capitells jònics i que sostenen grans arcs carpanells.
• L’escala es fa més gran i la barana passa a ser de ferro forjat, normalment de balustres plans.
• L’entrada al pis noble del casal es fa a través d’una lògia o galeria amb balustrada.

  Als segles posteriors també aniran incorporant diversos corrents estètics, sobretot els neogòtics en el XIX. Finalment, al XX, el modernisme suposarà sobretot la fi del pati descobert, amb el cobriment del conjunt amb lluernes.