
Can Solleric, a la part baixa de Ciutat
|
Introducció
Les portes deixaven veure ... patis
envoltats de lleugeres columnes, el tradicional pou amb
una armadura de ferro, l’escala de gir capritxós... Són
paraules de Jules Verne, o millor, del narrador de la seva
novel.la Clovis Dardentor, on els protagonistes realitzen
una vertadera ruta turística per Palma no exempta
d’aventura.
No és estrany que els patis dels
grans casals ciutadans despertessin l’interès
del novel.lista, com despertaren el dels viatgers que visitaren
Palma a final del XIX i començament del XX. Són
un espai arquitectònic únic que singularitza
el barri antic de Ciutat.
L’evolució del pati
El pati és un territori a mig camí entre el carrer i la
casa, un àmbit de relació i comunicació amb el veïnatge
i un element clau en la distribució de l’activitat domèstica.
Nascut a semblança del gòtic primitiu català, a
partir del segle XV incorporà elements menys austers: les escales
que comuniquen el pati descobert amb la part noble de la casa es fan
més grosses i les baranes són escolpides. Cap al s. XV
i el XVI alguns patis rebran la influència renaixentista, com
ho demostren filacteris i inscripcions heràldiques.
L’esquema bàsic d’un pati gòtic
seria el següent:
Així, doncs, sobre l’esquema
anterior, el barroc suposarà un seguit de canvis:
- Augmenten les dimensions del portal d’accés
i el pas d’entrada i canvia l’empedrat, que
ara aprofita els còdols per fer dibuixos geomètrics.
- Es fan comuns els portalets d’estudi que havien
aparegut al segle XV. Aquests portalets donen pas a estances
privatives dels senyors: despatxos, arxius, biblioteques
i llocs on es duen a terme transaccions comercials.
- Les columnes es fan més ostentoses i canvien
el marès pel marbre, amb capitells jònics
i que sostenen grans arcs carpanells.
- L’escala es fa més gran i la barana passa
a ser de ferro forjat, normalment de balustres plans.
- L’entrada al pis noble del casal es fa a través
d’una lògia o galeria amb balustrada.
Als segles posteriors també aniran
incorporant diversos corrents estètics, sobretot
els neogòtics en el XIX. Finalment, al XX, el modernisme
suposarà sobretot la fi del pati descobert, amb
el cobriment del conjunt amb lluernes.
|