Itinerari 4 El Renaixement i el Barroc

Tot i que el Renaixement no arrelà amb força a Mallorca, degut segurament a la importància que tenia el gòtic a l’illa, fet que explica que a moltes de les obres, religioses o civils d’aquesta època, es conservi la tradició constructiva anterior, trobam elements decoratius lligats al llenguatge renaixentista (com per exemple als palaus de Can Verí, Can Trulloll o Can Olesa, entre d’altres, que es detallen amb més profusió a la Ruta dels Patis de Palma). Destacarem la Casa de l’Almoina, situada a la plaça del mateix nom, de 1529, la qual presenta una composició equilibrada i simètrica pròpia del nou llenguatge d’època moderna.

Detall de la façana barroca de Monti-Sion

D’època barroca són esglésies com la jesuítica de Monti-Sion a Palma (començada el 1571, amb una profusament decorada façana projectada el 1624), i les posteriors esglésies de la Concepció, Sant Felip Neri, Sant Domingo de Manacor, etc., entre d’altres. És de destacar la novetat que suposaren les plantes el.líptiques, aplicades a la sala capitular de la Seu, o a la capella de Sant Nicolau de Tolentí, a l’església dels Socors, amb cúpules molt decorades. Excepcionalment, aquest tipus de planta es va aplicar al conjunt del temple, com és el cas de l’església de Sant Antoni Abat, de Palma.

Pel que fa a l’arquitectura civil, hem de destacar el segle XVIII com un moment de ruptura, palès en les residències de l’aristocràcia, tant de Palma (Can Vivot conserva pintures de l’italià Giuseppe Dardarone, Can Berga, o Can Morell, dels quals es troba informació a la Ruta pels Patis de Palma), com de fora vila, amb exemples com Son Berga, a Establiments; la Granja, a Esporles; Alfàbia, a Bunyola; o Son Cigala, a Son Rapinya. Aquestes novetats afectaren tant al disseny constructiu (organització de les façanes, les llotges, els balcons) com a l’ornamentació.