|
RUTA DEL RAIGUER
MANCOR DE LA VALL
Capella de Santa Llúcia Es tracta,
com Sant Pere d’Escorca, d’una de les esglésies
rurals que s’aixecaren just després de la
conquesta de Mallorca pel rei en Jaume I. Pertany arquitectònicament
al gòtic primitiu i és una de les capelles
més petites, ja que donava servei a comunitats que
ja tenien parròquia a Sant Llorenç de Selva.
Tel. 971 50 18 77.
LLOSETA
Oratori del Cocó A un quilòmetre
del casc urbà de Lloseta s’aixeca l’oratori
del Cocó, construït el 1878 pel comte d’Aiamans,
Pasqual-Felip Sanglada i Ballester de Togores i impulsada
pel vicari de Lloseta, Miquel Arbona. Segons la llegenda,
un pastor musulmà al segle XIII trobà la imatge
d’una verge vora el torrent d’Almedrà,
en una roca on encara avui es conserva un “forat” de
propietats curatives. Qui posa els dits as Didalet (aquest és
el nom del forat) quedarà protegit contra la malaltia.
L’oratori o ermita viu la seva Diada el primer dimecres
de Pasqua, quan no sols els llosetins, sinó també veïnats
de Binissalem i Inca, pugen a resar a la Verge. Tel. 971
51 40 56.
| CASTELL D’ALARÓ El cimal
del puig d’Alaró (822 m) és, des
de temps immemorials, lloc per al refugi i l’observació.
Fou habitat durant l’època talaiòtica
i l’any 902 els habitants ja resistiren allà l’envestida
dels invasors musulmans. També fou un focus de
resistència, en aquest cas musulmana, a la conquesta
de la corona aragonesa. No obstant això, el Castell
de Hisn Alarun, que així era anomenat pels musulmans, és
conegut per un altre fet històric, concretament
amb motiu del setge al que fou sotmès pel rei
Alfons d’Aragó, qui havia declarat la guerra
al rei mallorquí Jaume II. Segons la tradició,
els seus dos més abrandats defensors, Guillem
Cabrit i Guillem Bassa, moriren torrats en una graella
després que fou vençut el castell, tot
per haver escarnit el nom del rei Alfons, fent-ne burla
i dient al rei que “l’amfós es menja
amb salsa i noltros no coneixem altre rei que Don Jaume”.
Les murades, que es fonen amb la roca, foren aixecades
al segle XIV. Al segle XVII es construí un oratori
en el recinte, sota l’advocació de Nostra
Senyora del Refugi. Al segle XVIII ja comptava amb hostatgeria.
Accés: Es pot accedir-hi pujant en cotxe o a peu
fins a la possessió des Verger, les cases de la
qual s’han trasmudat en restaurant. Disposa d’hostatgeria.
Tel. 971 18 21 12. |
CAMPANET
Ermita de Sant Miquel L’ermita es
troba a la vall del mateix nom i fou una de les esglésies
aixecades després de la Conquesta catalana (documentada
ja el 1248). De bon principi, fou el temple de la primitiva
població de Campanet, més rural i disseminada.
Segons la llegenda, l’ermita s’aixeca sobre una
mesquita que, en el seu moment, ja s’havia construït
sobre un temple paleocristià. L’edifici ha sofert
successives reformes, sobretot al segle XV. Cal destacar
la bellesa dels retaules del seu interior. Accés:
Senyalitzada des del poble de Campanet. També es pot
accedir-hi des de la desviació a les Coves de Campanet,
que hom troba a la carretera Palma-Alcúdia. És
oberta al culte. Tel. 971 51 61 07.
INCA
Ermita de Santa Magdalena L’oratori
de Santa Magdalena es situa al puig del mateix nom, a gairebé sis
quilòmetres de la ciutat d’Inca. Està documentada
l’existència d’una ermita poc després
de la conquesta catalana de 1229. Consta d’una nau
dividida en quatre seccions per tres arcs diafragmes i
està coberta per un enteixinat de fusta. La façana és
molt senzilla, té un portal amb arc de mig punt
amb una rosassa i acaba, com és comú en aquestes
ermites gòtiques, en un cloquer. Al puig s’establiren
al segle XVI unes monges clarisses, però per poc
temps, i les dependències foren emprades com a Col.legi
de Gramàtica Llatina fins ben entrat el segle XVIII.
El Diumenge de l’Àngel és la seu d’un
pancaritat que arreplega pelegrins de tota la contrada.
Tel. 971 50 18 72.
SANTA MARIA del camí
Ermita de Son Seguí Les cases de
Son Seguí són un conjunt arquitectònic
que es començà a aixecar al segle XVII. Des
de Son Seguí, per un camí que puja fàcilment
cap al cim, es pot visitar l’ermita de Nostra Senyora
de la Pau o de Son Seguí, lloc eremític ocupat
des del segle XVII fins al segle XIX. El Dia de l’Àngel,
el primer diumenge després de Pasqua, s’hi celebra
el pancaritat que ajunta dalt del puig taujans, portolans
i santamariers.
|
