|
LA RUTA DEL PLA
ALGAIDA
Oratori de Castellitx També anomenat
de la Mare de Déu de la Bona Pau, l’oratori
es troba a mig camí entre el poble d’Algaida
i el Puig de Randa. Correspon a l’esquema arquitectònic
del gòtic primitiu i fou edificat després de
la Conquesta catalana. Té una sola nau de tres trams
coberta d’arcs diafragmes. El trobam documentat ja
al 1244 tot i que sota l’advocació de sant Pere.
Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu, de
1430, fou trobada en una roca a prop de l’actual ermita. És
molt remarcable l’arc de l’entrada a l’oratori. És
oberta al culte. Tel. 971 66 50 22.
El Santuari de Gràcia De camí cap
a Randa trobarem a la dreta la desviació cap a Gràcia.
Els orígens d’aquest santuari es troben a la
cova d’Aresta on els monjos franciscans, al segle XV,
acudiren a complir els seus vots de pobresa. La primitiva
ermita que en sorgí, es convertí al llarg del
temps en aquest santuari, un lloc de multitudinària
peregrinació sota l’advocació de Nostra
Senyora de Gràcia. El primer que sorprèn del
santuari i l’hostatgeria és la seva ubicació,
sota un gran penya-segat. A l’interior de l’església
destaquen els mosaics de la capella de Santa Anna, del segle
XVIII, la imatge de la Verge i l’absis del primitiu
oratori conservat en la primera capella del lateral esquerre.
Tel. 971 18 04 79.

L’oratori inicial de l’ermita de Sant Honorat, de final
del s. XIV, fou reformat al XVII.
Actualment no es pot visitar perquè és una residència
per a capellans retirats
|
Ermita de Sant Honorat Seguint
camí cap al santuari de Cura, trobarem la primera
ermita fundada al puig de Randa. El primer en retirar-se
al puig per fer vida contemplativa fou el beat Ramon
Llull. A mitjans del segle XIV foren altres cavallers
els que elegiren Randa per retirar-se i demanaren permís
per edificar l’ermita de Sant Honorat. Avui dia
l’ermita pertany a l’ordre dels Missioners
dels Sagrats Cors, els quals l’habiten. Disposa
d’hostatgeria, però només per a
aquells que desitgen fer exercicis espirituals o retirar-se
en silenci. Tel. 971 66 09 98 - Fax. 971 66 09 92.
|
| Santuari de Nostra Senyora de
Cura Al capdamunt del puig de Randa trobam
el santuari de Cura, la construcció del qual
començà al segle XV. En una de les coves
de Randa es retirà Ramon Llull i tingué la
revelació d’escriure un llibre per rebatre
les creences dels infidels. La llegenda diu que li
foren revelades paraules en hebreu i àrab escrites
en les fulles d’una mata. Aquí, a Randa,
es fundà el primer Col.legi de Gramàtica
Llatina que existí fins l’any 1826. La
capella inicial, del s. XV, fou reformada i al segle
XVII s’edificà una església. Els
santuari disposa d’hostatgeria, 22 cel.les, en
un bell indret des d’on es pot contemplar tot
el Pla de Mallorca. Tel. 971 66 09 94. |

El santuari de Nostra Senyora de Cura
és possiblement el més conegut a Mallorca, després de Lluc.
|

Va tenir una Escola de Gramàtica
|
PORRERES
Oratori de Monti-Sion Sense sortir del
massís de Randa, però ja en el terme de Porreres,
s’aixeca el puig de Monti-Sion on al segle XIV ja hi
havia una petita ermita. Posteriorment, a final del segle
XV, la família Dusai va pagar en bona part la construcció de
l’oratori actual, d’estil gòtic, amb successives
reformes. Cal destacar, en primer lloc, el claustre pentagonal, únic
a Mallorca, així com el retaule gòtic damunt
l’altar major, el qual conté la imatge de Nostra
Senyora de Monti-Sion. Té hostatgeria amb poques cel.les
(3) i restaurant. Tel. 971 12 02 60.
SANT JOAN
Santuari de Consolació Gairebé a
un quilòmetre de Sant Joan, pujant per una escala
empedrada, es troba el santuari de Consolació. Fou
edificat en el segle XIII, renovat amb posterioritat i restaurat
entre els anys 1959 i 1966. Tel. 971 52 60 41.
PETRA

Al santuari de Bonany, dita la ’catedral de les muntanyes’ per
la seva majestuositat, va predicar el seu darrer sermó Fra
Juníper Serra
|
Santuari de la Mare de Déu de Bonany L’origen
del santuari és un primer oratori edificat al segle
XVII per iniciativa de mossèn Miquel Vicens. Com en
altres ocasions, l’oratori s’aixecà per
venerar la imatge d’una marededéu amb llegenda.
En aquesta ocasió, la imatge hauria estat guardada
en una cova per cristians anteriors a la dominació musulmana
i rescatada després de la conquesta. L’estil
del santuari és neobarroc i neoclàssic, fruit
de reformes fetes al segle XIX. La imatge de la Verge és
una talla gòtica. Es considera que Bonany fou el darrer
lloc on va predicar Fra Juníper Serra, nascut a Petra
i evangelitzador de Califòrnia. El santuari disposa
d’hostatgeria amb cinc cel.les. Tel. 971 56 11 01.
SA POBLA
Oratori de Santa Margalida de Crestatx Trobarem
la desviació per anar cap a l’ermita sortint
de sa Pobla cap a Pollença. La primitiva ermita
fou construïda al segle XIII. Almanco està documentada
l’any 1285. Això no obstant, res queda d’aquella
primitiva construcció. L’actual oratori fou
edificat l’any 1820. És de destacar la imatge
de santa Margalida, del segle XVI, obra de Gabriel Móger.
Devora l’oratori hi ha un restaurant. Tel. 971 86
21 41
|