8/9 REVETLLA I DIADA DE SANT JULIÀ A Campos es celebra la revetlla de Sant Julià i s’encenen els primers foguerons de les festes d’hivern.

16/ FESTA DE SANT HONORAT Sant Honorat és el patró d’Algaida. L’element més representatiu de les festes són els Cossiers, sis homes i una dama, acompanyats pel dimoni que dancen diverses peces. L’origen de la dansa dels Cossiers no és ben sabuda, tot i que es relaciona amb antigues invocacions relacionades amb les tasques agrícoles.

Les danses dels Cossiers és un dels moments més brillants de les festes de sant Honorat a Algaida

16/ REVETLLA DE SANT ANTONI ABAT Sant Antoni visqué entre els segles III i IV. De jove va donar el que tenia als pobres i tota la vida hagué de suportar les temptacions del dimoni. La revetlla de la seva festa és una de les nits màgiques del calendari a Mallorca, una revetlla que entronca amb els antics ritus de fertilitat. No debades sant Antoni és el protector de la pagesia, dels conreus i del bestiar, i també d’un bon seguit de gremis. La nit de Sant Antoni és nit de foguerons a molts pobles i ciutats de Mallorca. Dues cites són, però, ineludibles: Artà, on tot el protocol es conduït per l’Obreria de Sant Antoni; i sa Pobla, on es menja espinagada feta amb anguiles de s’Albufera i espinacs de sa Marjal.

17/ DIADA DE SANT ANTONI ABAT A Ciutat i gairebé a tots els pobles de Mallorca es celebra la Diada amb les típiques beneïdes dels animals.
Pollença/La Davallada d’U Pi A Pollença la Diada de Sant Antoni té un referent particular. Després de la tradicional colcada i les corresponents beneïdes del bestiar, es produeix la sortida des de l’Almoina per anar “a cercar el pi” a Ternelles, on després d’un bon àpat de pa amb oli, arengades i vi, es talla un pi de tronc llarg i es condueix fins a la plaça Vella de Pollença.

• A sa Pobla, les beneïdes solen ser l’horabaixa amb una gran desfilada de carrosses, després de la qual hi ha una ballada popular.
  
• A Calvià vila, al costat de l’església, per Sant Antoni s’encén l’alimara, una gran foguera on, segons la tradició, es crema el dimoni.
  
• A Palma, les beneïdes amb més anomenada són les de Sant Antoniet, amb música de xeremiers, cavalcada, missa solemne i repartiment de trofeus.

19/20 REVETLLA I FESTA DE SANT SEBASTIÀ Tot i que la revetlla de Sant Sebastià es celebra a molts pobles de Mallorca, com Ariany, Búger, Calvià, Capdellà, Costitx, Deià, Muro o sa Pobla, amb els indispensables foguerons i torrada de carn, llonganissa i botifarrons, la festa més grossa és la que es celebra a Palma. No debades és, des que la protegí de les pestes, el seu Sant Patró. La festa gran es celebra dia 19 al vespre, amb una revetlla multitudinària i amb música en viu en diverses places del centre de Ciutat. A l’endemà, la diada de Sant Sebastià té el moment àlgid en la missa solemne que el matí es celebra a la Seu.

20/ PROCESSÓ DELS CAVALLETS DE POLLENÇA En la Diada de Sant Sebastià Pollença viu una tradició secular. El sant és dut en processó amb l’estendard i els cavallets, dos joves del poble que dansen vestits de cavall.

FEBRER

27/ ANIVERSARI DE SOR FRANCINAINA CIRER Es celebra a Sencelles una ofrena floral a la imatge de la Beata Sor Francinaina Cirer.

CARNAVAL/ELS DARRERES DIES L’anomenat Dijous Llarder enceta el Carnaval, també dit a Mallorca “els darrers dies”, en relació a què són els darrers dies de disbauxa abans de la Quaresma. Mentre a Catalunya és tradició menjar coques amb llard (saïm), a Mallorca és típica l’ensaïmada de tallades. El carnaval són idò els darrers dies en els quals hom pot menjar carn i fer gresca, abans no arribi el Dimecres de Cendra.

El Carnaval és una festa que convida a la participació

MARÇ/ABRIL

LA SETMANA SANTA

El Diumenge del Ram. Per tot Mallorca es commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem. L’element més tradicional d’aquesta festa és la benedicció dels rams d’olivera, les palmes i els palmons que es duen a la processó. Aquestes palmes i palmons és costum de servar-los a casa per protegir la família de tot mal. És ben normal que a Palma i a d’altres pobles de Mallorca s’instal.lin guinguetes i atraccions firals. A Ciutat, el Ram té molta anomenada i molta assistència.

Els primers dies de la setmana és normal que surtin processons amb passos i caperutxes. El calendari d’aquests processons és molt variat als pobles de l’Illa. Potser les processons més vistoses siguin les de Palma, sobretot les del Dijous Sant, en la qual surt el Sant Crist de la Sang que compta amb una gran devoció a Ciutat. El Divendres Sant es celebra a molts pobles i també a la Seu l’anomenat Davallament que, com el seu nom indica, és una representació del davallament del cos de Crist de la Creu per Nicodemus i Josep d’Arimatea. Entre els més recomanables cal destacar el d’Artà, el qual es du a terme a Sant Salvador. A Pollença es du a terme a l’Oratori del Calvari. A Palma es representa un poemari de Llorenç Moya: el Viacrucis.

El Davallament és una cerimònia que es du a terme pertot arreu

El Diumenge de Pasqua coincideix sempre amb el diumenge que ve després de la primera lluna plena de primavera. La Pasqua, en realitat, és la primera festa de la primavera que deixa enrere l’hivern i les estretors de la Quaresma. El Diumenge de Pasqua o de Glòria, de bon matí es celebra la processó de l’Encontre: Jesús ressuscitat i la Verge Maria es troben. De l’alegria, la Mare de Déu pega “tres botets”. Aleshores esclaten mambelletes i repiquen les campanes. És hora de tastar les panades, just quan és sabuda la bona nova. (Avui dia ja no es segueix aquesta tradició i les panades són a taula tot l’any). A les panades i el frit de xot, els complementa tot seguici dolç: robiols i crespells.

ELS PANCARITATS Els santuaris i les ermites d’arreu de Mallorca són els protagonistes de la setmana després de Pasqua. En gairebé tots ells es celebren els pancaritats, berenars populars fets a fora vila. Alguns pobles els celebren el dilluns de Pasqua, com Andratx, Muro, Pollença, Selva, Sineu o Sant Joan. Altres ho fan el dimarts, com Montuïri, Petra, Ariany, Vilafranca, Alcúdia, Algaida, Campanet, Felanitx, Llubí, Mancor i sa Pobla. A Lloseta es fa el dimecres. Finalment, alguns pobles esperen el Diumenge de l’Àngel, dia que tanca la setmana dels pancaritats. És el cas de Llucmajor, Porreres, Alaró, Inca, Sencelles, Valldemossa i Palma.

El ball de bot o ball pagès és present a moltes festes populars de Mallorca.

25 ABRIL/FESTA DE SANT MARC Sant Marc és el patró de la vila de Sineu. És costum de menjar cargols aquest dia.