PARC NATURAL DE S’ALBUFERA

 

Marc de Protecció: Parc Natural pel Decret 4/1998 del Govern de les Illes Balears. Àrea Natural d’Especial Interès (Llei 1/91 del Parlament Balear), Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA, Directiva 79/409/CEE); Prat d’Importància Internacional (Conveni Ramsar). Superfície:1.687,65 h. Localització: Nord-est de Mallorca, entre el Port d’Alcúdia i Can Picafort.

Parc Natural de s’Albufera. Els aiguamolls de s’Albufera tenen importància internacional, entre altres aspectes, per la gran quantitat d’aus aquàtiques

Medi físic: El Parc Natural de s’Albufera és la zona humida més important de les Illes Balears. Es formà fa uns 100.000 anys en un període interglacial que suposa la formació d’una barra litoral. S’Albufera volgué dessecar-se per evitar la malària, tot i que successius projectes fracassaren. En qualsevol cas, l’aprofitament agrícola donà lloc a petites parcel.les de terra anomenades marjals.

Vegetació: Més de 400 espècies viuen a s’Albufera. Aquestes es distribueixen en dos ecosistemes ben diferenciats:

• La barrera litoral de dunes: A més del seguici de plantes típiques de la primera línia de dunes: el borró, el lliri blanc, el rave de mar, etc., el sistema dunar es caracteritza sobretot per presentar una formació única a les Balears, una franja ocupada per ginebró (Juniperus oxycedrus ssp macrocarpa).
  
• La zona inundada. En els llocs amb menys influència marina hi podem trobar jonqueres i grans extensions de canyet, la bova i la sesquera (Erianthus ravennae). En l’interior dels canals hi creixen l’herbei (Potamogeton), la coa de mart (Ceratophyllum) i la rèbola (caròfits).

En zones calmades l’aigua es pot cobrir amb llenties d’aigua i s’hi fan els créixens. En els marges del canals i camins interiors es desenvolupa la vegetació típica de ribera amb oms i polls blancs, amb cirerer de pastor, abatzers, pruenga i peu de crist. En zones més afectades per l’aigua de mar, la vegetació és dominada per halòfits, des de l’herba salada (Salicornia), fins a joncs i saladines.

En els turons formats per calcarenites que afloren hi trobem faixes de jonc negre, plantatge i un seguici d’orquídies, entre elles les sabatetes del Bon Jesús i la raríssima orquídia de prat.

Fauna El paper de s’Albufera per a l’avifauna és essencial; d’aquesta zona humida depèn la vida de moltíssimes espècies migratòries. Més de 230 espècies s’han catalogat, el que suposa el 80% de tota l’avifauna balear. Entre els sedentaris i nidificants, una cinquantena, els més comuns són el coll-blau, les fotges, les gallinetes d’aigua i el setmesó. També es poden observar, tot i que no hi crien, l’agró blanc, la cama-roja i la gavina d’hivern.

A s’Albufera s’han criat més de 200 espècies d’aus, de les 300 conegudes a les Illes Balears

Entre els que passen l’hivern a s’Albufera podem anomenar la sel.la, el moretó, el siulador i el cegall. En canvi, per primavera i tardor arriben l’orval i els corriols, el tiruril.lo gros, les xiviones i les becassinetes. Encara que rares, també s’hi ha pogut observar cigonyes. Entre els rapinyaries, cal destacar l’arpella, el falcó marí, el xoriguer i l’àguila peixatera.

Entre els rèptils cal ressenyar la tortuga d’aigua i la serp d’aigua. Entre els amfibis, el granot i el calàpet.

Aquest apartat de fauna no seria complet sense fer referència a l’anguila. Entra a s’Albufera com angula, per al cap de vuit hiverns tornar a la mar per anar a reproduir-se al centre de l’Atlàntic. L’anguila és objecte d’una explotació justificada per l’interès gastronòmic i a la fi patrimonial de la contrada.