Medi físic Situat a 10 km del cap Salines, i a 20 km del port de la Colònia de Sant Jordi (ses Salines), l’arxipèlag de Cabrera és en realitat l’aflorament meridional de les Serres de Llevant. L’integren dinou illes i illots. La primera illa en extensió és Cabrera, seguida de l’Illa dels Conills. Componen l’arxipèlag altres illots com ses Rates, els Estells, l’Imperial, ses Bledes, es Fonoll, na Rodona, l’Esponja, na Plana, na Pobra, s’Illot Pla, s’Illot i na Foradada.

Al fons de la imatge, el castell de Cabrera. En primer terme, la característica canyaferla

Vegetació L’arxipèlag presenta una vegetació típicament mediterrània de garrigues amb pinars, si més no amb particularitats molt destacades. Així, al costat d’espècies com l’ullastre, l’escanyacabres, els aladerns i les lletreres, trobam espècies típiques de l’alzinar: el llampúdol bord endèmic (Rhamnus ludovici salvatoris) i, sobretot en cotes més elevades, el boix (Buxus balearica). Una altra característica destacada és l’àmplia extensió dels savinars, allà on el sòl és més escàs. Cabrera presenta fins a 22 endemismes baleàrics i un endemisme propi: la Rubia angustifolia ssp caespitosa.

Fauna Cabrera és un punt estratègic en la migració de les aus. Fins ara s’han citat fins a 130 espècies a l’arxipèlag. Sobretot són importants les colònies d’aus marines: corb marí, virot, baldritja, noneta i gavina roja. Els rèptils són l’altre grup en importància. La sargantana (Podarcis lilfordi) extingida a Mallorca, es troba a tots els illots de Cabrera i s’hi compten deu subespècies descrites.

Entorn marí Especialment importants a Cabrera són els seus fons marins, tant des del punt de vista de la diversitat com de la productivitat. El fet d’estar allunyada de nuclis urbans i no rebre cap abocament d’aigües continentals fa que els seus biòtops estiguin extremadament conservats.