Gairebé tota la col·lecció pictòrica del Consell de Mallorca està integrada per obres de pintors mallorquins i, en menor mesura, d’artistes de fora que han treballat a l'illa



Pintures a l'edifici del Consell
Pintures a l'edifici del Consell
Pintura actual
Tant per la quantitat com pel seu interès, el més destacat és la pintura mallorquina de la segona meitat del segle XIX i el principi del XX.

Pel que fa a la ubicació de les obres, a més de les que es troben al palau del Consell, n’hi ha una vintena que es troben dipositades en diverses dependències de la Casa de Misericòrdia

Pintura barroca
D’aquest període, corresponent als segles XVII i XVIII, figuren algunes obres a la col·lecció del Consell de Mallorca. La que es considera l’obra més antiga de la col·lecció és el «Crist dels Jurats», una obra de la segona meitat del segle XVII, atribuïda al cercle del pintor Jaume Blanquer Macip (Palma 1630 -­ 1687).

Pintura del segle XIX
  • La primera renovació: La pintura dels autors mallorquins del segle XIX conforma el gruix principal de la col·lecció. Una llista que s’inicia amb Agustí Buades i abasta fins a la generació dels pintors que treballaren entre el segle XIX i el XX (Cristòfol Pizà, Faust Morell, Antoni Fuster, Francesc Maura, Llorenç Cerdà). És clar que aquesta col·lecció no suposa una visió completa del que fou la pintura mallorquina del segle XIX, hi maquen noms de molta rellevància, tot i així ens permet tenir-ne una idea global. Hi trobam una sèrie de pintors que suposaren una primera renovació del panorama pictòric illenc. Agustí Buades fou el renovador del retrat, mentre que Joan O’Neill modernitzà la concepció del paisatge. Un altre pintor important, contemporani dels anteriors, present a la col·lecció és Joan Mestre Bosch.

  • La segona meitat del segle: El món cultural i artístic de la segona meitat del segle XIX es veié afectat per les profundes transformacions socials i polítiques que marcaren la vida illenca. Això suposa que el conjunt de la pintura mallorquina d’aquest període sigui, en conjunt, poc unitari. La Diputació col·laborà amb l’Ajuntament de Palma a l’hora de donar suport econòmic al Fomento de la Pintura y la Escultura, entitat que va funcionar entre 1876 i 1904. D’aquesta manera entraren a formar part de la col·lecció del Consell un grup important de pintures d’autors com R. Anckermann, Llorenç Cerdà o Joan Fuster. Per una altra banda, cal destacar l’absència d’obres d’Antoni Gelabert i altres pintors moderns, deguda, en part, a la posició de Joan O'Neill, ferotge detractor de la pintura modernista, com a secretari i director interí del Foment. També cal esmentar la política de beques duita a terme per la Diputació. D’aquesta activitat, se’n beneficiaren alguns pintors com Francesc Maura, Cristòfol Pizà i Llorenç Cerdà. A canvi de les beques que obtingueren, aquests pintors cediren a la Diputació una sèrie d’obres que formen part de l’actual col·lecció del Consell.
  • Paisatge: Aquest gènere pictòric havia estat menys valorat fins a la segona meitat del segle XIX; a partir d'aquest moment va tenir una evolució espectacular, especialment deguda a la feina de tres hàbils pintors: Antoni Ribas Oliver, Antoni Fuster Forteza i Gaspar Terrassa Mas. Tots tres presents a la col·lecció del Consell. D'Antoni Ribas, un dels pintors mallorquins més estudiats, es guarden tres quadres a l'oli de petit format i de temàtica marinera. També de tema mariner és el quadre que es conserva d'Antoni Fuster, un pintor menys estudiat que Ribas però no menys important. De Gaspar Terrassa es conserven al Consell dues obres, una «Olivera», de factura bastant convencional, i un «Paisatge de la costa mallorquina», més inspirat i suggestiu.
  • Pintura d'història: Sense tenir el caràcter innovador del paisatge, aquesta pintura també es va posar de moda a Mallorca durant la segona meitat del segle XIX. Les institucions públiques, i també alguns particulars, solien encarregar als pintors grans quadres d’escenes èpiques, de fets històrics locals o esdeveniments més anecdòtics. Posteriorment, aquest tipus de pintura ha estat maltractat per la crítica a causa dels seus plantejaments poc avantguardistes i per la manca d’imaginació dels temes. Tot i això, s'ha de considerar la correcció tècnica d’aquestes obres i el fet de respondre a un context molt determinat, fora del qual seria de difícil comprensió. El principal representant d’aquest gènere fou Ricard Anckermann Riera, del qual a la col·lecció del Consell figuren una desena d'obres, tot i que només dues són de temàtica històrica en un sentit estricte de la paraula. Es tracta d’un oli de gran format que representa l’«Arribada de Carles V a la seu de Mallorca», de l’any 1879, i «Els consellers de Barcelona sol·liciten a Alfons el Magnànim la creació d’una Universitat a la ciutat», obra de 1884. Un altre pintor de temàtica històrica ben representat a la col·lecció del Consell de Mallorca és Faust Morell Bellet, hereu del llenguatge historicista d’Ankermann. A més dels projectes per a les vidrieres del palau del Consell trobam el retrat eqüestre d’Alfons XIII (1919), el retrat del bisbe de Sió (1920), un gran quadre que representa Jaume I que atorga la carta de Franqueses a Mallorca i un «Macer provincial».
  • Pintura costumista i retrat: El millor representant de la pintura anomenada costumista a Mallorca fou, sense dubte, Joan Bauzà Mas. Els retrats realitzats per aquest pintor són d’una bellesa senzilla i sòlida que fuig d’embelliments superflus i d’anècdotes innecessàries. En aquesta línia es troben els tres quadres presents al Consell de Mallorca: «Vell mallorquí acompanyant el viàtic», «Vella venedora de tàperes» i «Interior de la Llonja».Els altres retrats vuitcentistes que es conserven al Consell de Mallorca són correctes i discrets. Es tracta d’obres acadèmiques que tenen un valor històric molt superior al purament artístic.
Pintura del segle XX
  • El llarg camí de la modernitat: Els primers anys del segle XX suposaren una revolució en el món de l’art. Arreu d’Europa aparegueren nous corrents artístics i teories estètiques innovadores que cristal·litzaren en l’aparició de les primeres avantguardes. Tot i que a Mallorca aquests aires innovadors es deixaren sentir, no amb tanta força com en altres indrets europeus, la col·lecció del Consell no acull mostres de la feina dels pintors més compromesos amb els moviments innovadors. Malgrat l’absència d’obres autènticament avantguardistes, no es pot infravalorar la col·lecció pictòrica d’aquest període. Ja sia per la correcció tècnica o per l’esforç per adaptar-se a la modernitat, hi ha pintors que no poden ser oblidats. Al Consell hi ha obres de Pedro Blanes Viale, Joan Fuster Bonnín, Vicenç Llorens Rubí, Antoni Ribas Prats, Joan Antoni Fuster Valiente, Tito Cittadini o Dionís Bennàssar que de cap manera podem deixar d’esmentar.
  • El paisatge de la postguerra: La col·lecció del Consell de Mallorca incorpora obres dels paisatgistes mallorquins més coneguts de la segona meitat del segle XX. Majoritàriament, es tracta d’artistes que varen rebre alguna distinció de l’antiga Diputació Provincial o premiats en els certàmens de pintura i de costums de les Balears, especialment al llarg de la dècada dels anys seixanta. Tot i que es tracta d’un conjunt d’artistes heterogenis, tenen com a característica comuna la pràctica d’un paisatgisme que descarta la ruptura amb les tradicions locals, seguint l’herència modernista o optant per un academicisme realista. Parlam de pintors com els catalans Tarrassó i Josep Ventosa, o els mallorquins Ramon Nadal i Bernadí Celià. Una excepció que romp amb aquesta línia conservadora és una obra del pintor autodidacte Jaume Mercant (Capdepera 1908 - ­ Palma 1999), guardonada per la Diputació l’any 1964; es tracta d’una «Vista de Palma des de Gènova», vaporosa, ingènua, sincera i, sobretot, original.

Documents relacionats