L’edifici del Consell de Mallorca fou construït per allotjar l’antiga Diputació Provincial. Aquesta construcció, que fou encarregada a Joaquín Pavía, suposà la remodelació total de l’edifici de l'antiga presó de la ciutat.



Exterior de l'edifici
Exterior de l'edifici
Primera etapa de construcció
En la primera etapa, fins a l’any 1911, les obres es varen centrar en la façana i en les dues primeres crugies, que són les que discorren entre la façana i l’escalinata principal.

L’any 1908, Joan Guasp va substituir Joaquín Pavía com a arquitecte provincial i es féu càrrec de les obres.

Segona etapa (1911- ­ 1991)
En aquest període, a més de completar-se la part ornamental de les obres realitzades a l’etapa anterior, es va actuar en la resta de les crugies i es varen esbucar les restes de l’antic edifici que encara hi havia. Cal destacar la construcció de la Sala de Sessions (entre 1911 i 1919) i, entre l’entresol i la primera planta, la biblioteca. Entre 1945 i 1947 es varen redistribuir i guarnir les estances representatives de l’ala noble, és a dir, les que s’obren al carrer.

Les obres d’aquesta fase foren concebudes per l’arquitecte Guillem Reynés i també hi va participar Josep Alomar.

Reformes posteriors
Tot i que en els darrers seixanta anys s’han dut a terme obres d’infrastructura, redistribució de serveis, ampliació, etc., l’edifici es conserva, gairebé íntegrament, tal com va ésser concebut pels arquitectes que el dissenyaren. Aquesta preservació de la fisonomia original de l’edifici és principalment a causa de la manca d’intervencions estilístiques i de les tasques de rehabilitació dutes a terme. Especialment al llarg dels darrers deu anys s’han realitzat obres de recuperació de parts que havien quedat emmascarades.

La façana, vestíbul i escalinata
La façana, de dos pisos i àtic, s’inspira en la de la Llonja de Palma, obra de Guillem Sagrera del principi del segle XV. En la seva construcció es va utilitzar la pedra viva al basament, mentre que el marès fou el material utilitzat a l’hora d’aixecar el mur. Per realitzar les escultures i els ornaments es va recórrer a la pedra de Santanyí, compacta, de gra fi i fàcil de treballar.

El vestíbul és ampli i d’una rica ornamentació. Adossats a cada banda de la façana s’obren dos festejadors de marbre, obra dels anys trenta del segle XX. Destaca la magnífica escala principal que condueix a la planta noble. Des del mateix vestíbul, lateralment es passa al pati posterior i, des d’allà, es pot accedir al tercer pis.

L’ornamentació més carregada, la trobam a l’escalinata principal, de traça imperial, i a la galeria del primer pis. L’exuberància decorativa és tanta en aquest espai que pràcticament no queda cap zona lliure d’ornaments. Aquesta és fruit de les intervencions realitzades en el primer període, tot i que les tasques d’ornamentació continuaren en el segon.

Planta principal
Anomenada també planta noble, de sostre enteixinat i ornamentació basada en la proliferació escultòrica, acull una ampla galeria, la Sala de Sessions i una sèrie de peces oficials que s’alineen al llarg de la crugia de la façana. La construcció d’aquest espai data de l’etapa anterior a 1911. El triple finestral obert al mur i que destaca davant l’escalinata fou acabat l’any 1919 sota la direcció de Guillem Reynés i, posteriorment, de Josep Alomar.

A més de l’escultura monumental, a la decoració d’aquesta planta destaca l’obra de metall, la rica fusteria, els enteixinats i els temes vegetals dels vidres bisellats. Tampoc es deixa d’admirar el mobiliari i especialment els vitralls.

Documents relacionats
Fotografies