Boc balear
Boc balear


L'alternativa a la sobredensitat caprina: la conservació i aprofitament sostenible de la cabra salvatge mallorquina (boc balear).


La sobredensitat de cabres a la Serra de Tramuntana (de cabres domèstiques assilvestrades els darrers 50 anys aproximadament) no és nomès una problema forestal sinó també la principal amenaça per a la conservació de la cabra salvatge mallorquina, varietat caprina ancestral, pròpia i exclusiva de Mallorca (link veure bibliografia).


Per això l’inici de l’ordenació de la caça major a les Illes Balears i a Mallorca es basà en el descastament per baixar la densitat. Però aviat es veié que era necessari combinar-lo amb un model que anés més enllà de la simple eliminació massiva d’individus, causa de:


- les implicacions genètiques, morfològiques, biogogràfiques i ecològiques de la cabra salvatge mallorquina


- la necessitat d’implicar al col·lectiu de propietaris de finques de la serra de tramuntana i als caçadors i pagesos que les gestionen



La realitat socioambiental i les alternatives en positiu


Els canvis socioeconòmics en el darrer segle al camp de Mallorca i especialment a la Serra de Tramuntana han provocat que l’escassa rendibilitat que queda a les finques provengui de la caça (més del 90% de la rendibilitat total del sector forestal segons el Pla Forestal de les Illes Balears). A la muntanya, la caça de cabrits s’ha popularitzat atès que és el principal recurs aprofitable. Les cabres domèstiques assilvestrades recents no només s’han tolerat sinó que de vegades s’han fomentat perquè crien més que la varietat mallorquina salvatge, que pràcticament havia descomparegut l’any 2000.


Aquest model du a una taxa de creixement molt gran i a un aprofitament cinegètic insostenible perquè prima la quantitat per sobre de la qualitat. És a més intolerable perquè la vegetació pateix greument i implica l’extinció del patrimoni que suposa la cabra salvatge mallorquina.



Un model alternatiu i de qualitat


Sol·licitar a les finques de muntanya que eliminin per raons ambientals la sobrepoblació de cabres sense proposar una alternativa a canvi és una pretensió irreal. Com a alternativa estam aplicant la Certificació de Qualitat de Caça Major, un canvi de model que té les seguents avantatges:


- es baixa la densitat en una mesura molt gran i la vegetació es recupera ostensiblement


- es conserven uns exemplars de cabra salvatge mallorquina en proporció a la capacitat de càrrega de la finca, a baixa densitat i a alta qualitat de trofeu


-l’aprofitament de cabrits segueix essent possible igual que abans, però també es cacen els adults com a trofeus de manera que es limita el sobrecreixement de la població


- es generen rendes millors per la finca que amb el model antic


- no suposa costos per a l’administració perquè els màxims interessats són les finques, que les gestionen amb els seus propis recursos


- s’han creat llocs de treball a vàries finques


- es desestacionalitza el turisme i es desvia des de la costa a l’interior


- es creen sinèrgies positives entre administració i administrats, basades en la cooperació


EN RESUM: ES SUBSTITUEIXEN MOLTES CABRES QUE GENEREN UN IMPACTE I D’ESCÀS VALOR ECONÒMIC I AMBIENTAL PER UNES POQUES DE LA VARIETAT PRÒPIA, BIOLÒGICAMENT VALUOSA I ECONÒMICAMENT APROFITABLES. ES DÓNA SOSTENIBILITAT A LES FINQUES DE MUNTANYA.


Els vedats amb Certificat de Qualitat de Caça Major són censat dues vegades cada any per l’administració competent i es programa la caça de manera ètica a partir de poblacions equilibrades. Així CAÇANT SOSTENIBLEMENT UN POC CADA ANY s’evita arribar a situacions de sobrepoblació que obliguen a un control massiu dels exemplars sense aprofitar-los. A més, a aquestes finques és a on es conserva sense mestissatge la cabra salvatge mallorquina.


Avui dia hi ha 10 finques de muntanya certificades (Decret 91/2006) que sumen 7000 Ha on la vegetació s’ha recuperat de forma majoritària. Vàries finques més estan treballant per reconvertir-se al nou model de qualitat, procés que pot durar un parell d’anys.


De moment, a la illa de Mallorca únicament es pot caçar de forma legal la Cabra Salvatge Mallorquina (Boc balear) als vedats de Caça Major amb Certificat de Qualitat expedit per l'administració. Aquests són:

Vedats de caça major amb Certificat de Qualitat
Vedat Matrícula Categoria Extensió Caceria Comercial Data d'obtenció
La Victòria PM-10.646 Primera 945,18 Ha 14/01/2008
Formentor PM-10.826 Primera 967,46 Ha 03/12/2008
Cala Murta PM-10.617 Primera 602,14 Ha 12/11/2009
Es Teix PM-10.362 Primera 1.055,58 Ha 18/11/2009
Ternelles PM-10.411 Segona 1.271,96 Ha No 18/11/2009

Son Fortuny (Finca pública)

ZCC Segona 251,58 Ha No 16/05/2013
S'Alqueria d'Avall PM-10.612 Segona 472,82 Ha 19/05/2014
Son Fortuny PM-10.410 Segona 431 Ha 03/12/2014
Pastoritx PM-10.556 Segona 344 Ha 03/12/2014
Es Rafals PM-10.699 Segona 428 Ha 03/12/2014


Per homologar els trofeus, aquests han de dur el respectiu precinte emparat pel Certificat de qualitat. Qualsevol oferta turística de caça del boc balear o de la cabra salvatge mallorquina fora d'aquests vedats, és il·legal. Per a més informació, podeu contactar amb el Servei de Caça del Consell de Mallorca. a/e:huntingservice@conselldemallorca.net

Cabra salvatge mallorquina
Cabra salvatge mallorquina
Són necessaris complir una sèrie de requisits per a la sol·licitud de la llicència de caça major, caça de la cabra salvatge mallorquina (trofeu) i caça selectiva o descastament (cabres assilvestrades).


Comisió Balear de Caça Major i Homologació de Trofeus
El Boc Balear: un trofeu únic


Les evidències morfològiques i ecològiques demostren que la cabra salvatge mallorquina i el seu trofeu, el boc balear, és un animal salvatge totalment únic, integrat en el seu entorn natural i que genèticament, presenta una identitat pròpia.


Habita principalment a la Serra de Tramuntana de Mallorca, en petits nuclis i normalment en zones abruptes i poc accessibles.



On es pot caçar?


El trofeu del boc balear tan sols es pot caçar en aquelles finques que estan en possessió d’un Certificat de Qualitat de Caça Major atorgat per l’ administració competent en matèria de caça. D’aquesta manera, s’aconsegueix que es certifiqui l’origen legal de l’ animal i a la vegada, una òptima qualitat i gestió sostenible del vedat.


Aquests aspectes aporten un valor afegit per al caçador a l’ oferta de trofeus en l’ àmbit balear, la qual ofereix trofeus homologables que van des de representatius fins medallables de més de 90 cm d’ envergadura.


L’ administració competent en matèria de caça ha detectat alguns fraus en l’ oferta de trofeus, que no compten amb l’origen legal i que no se corresponen amb el Boc Balear, si no amb varietats híbrides. La seva oferta i aprofitament suposa una infracció por part dels vedats, les empreses i el propi caçador.



La Comisió Balear de Caça Major i Homologació de Trofeus



Des de l'any 2008 funciona la Comissió que regula la promoció sostenible i ètica dels aprofitaments cinegètics de l’espècie, a més de la seva difusió turística i científica. És un organisme col·legiat que depèn del departament competent en matèria de caça del Consell de Mallorca.


La seva tasca és homologar els trofeus de cabra salvatge mallorquina, atorgant credencials i confeccionant els catàlegs oficials, i també d’altres espècies de caça major, aplicant les formules de valoració definides para cada espècie per la Junta Nacional de Homologación de Trofeos de Caza. La Comissió homologa trofeus seguint els protocols del Safari Club International (SCI) i del Conseil International de la Chasse (CIC).


La Comissió ja ha homologat trofeus de boc balear i d’altres espècies, de caçadors locals, nacionals i d’altres nacionalitats, certificant l’ origen legal de l’animal amb els criteris de reconeixement i homologació de la cabra salvatge mallorquina o “fina” establerts per decret.




         
Comisió Balear de Caça Major i Homologació de Trofeus
Homologació de trofeus de boc

Cabres
Cabres
.
         
Cabres
Boc balear