INTRODUCCIÓ


Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena (Florència, 4 d’agost de 1847 – Brandys, 12 d’octubre de 1915) va ser el quart fill de Leopold II i de Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies.


És un personatge polifacètic la personalitat del qual respon a una figura del moment cultural que es vivia a Europa entre la segona meitat de segle XIX i principis del segle XX. Destacà pels seus estudis, centrats especialment en la conca mediterrània, com a naturalista i etnòleg, i també com a viatger, ja que a més de la mediterrània, viatjà per tot el món.


La seva estada a les Illes Balears va respondre a l’interès per estudiar els territoris del Mediterrani. Pel que fa a Mallorca, és una figura transcendental ja que hi establí la seva residència, en períodes més o manco llargs, interromputs pels viatges o per assumir alguna responsabilitat política de forma momentània.


A l’illa desenvolupà una tasca d’investigació intensa que el portà a publicar la gran obra Die Balearen in Wort und Bild geschildert (1869-1891), que és el primer estudi global de tot l’arxipèlag i en el qual ocupa un lloc central Mallorca.


Dita publicació serví per a donar a conèixer la riquesa paisatgística i cultural de Mallorca al món europeu. Igualment, afavorí aquest coneixement amb les invitacions que féu a personatges de la reialesa i la noblesa europea, artistes i intel·lectuals a visitar-lo a la seva possessió de Miramar (Valldemossa). De fet, el 1909, la societat Foment de Turisme el nomenà president honorari en reconeixement a la promoció que va fer de l’Illa. Anteriorment, el 1877, l’Ajuntament de Palma ja l’havia nomenat fill adoptiu de la ciutat. Més tard arribarien altres reconeixements significatius a la seva persona.




INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA


Com a fill d’una autoritat de l’imperi austrohongarès com era el seu pare, governador de la Toscana, tenia una formació refinada. Ja de petit hagué de viure el trasbalsament que suposen els canvis històrics i polítics. El 1849 hagué d’abandonar la Toscana, per primera vegada, amb tota la família davant l’ambient contrari a la presència austrohongaresa a la zona. Aleshores, es refugiaren a la fortalesa de Gaeta, al nord-oest de Nàpols. Deu anys més tard, haurà d’abandonar de bell nou la Toscana, i aquest cop de forma definitiva pel procés d’unificació d’Italià que liderà Garibaldi. El seu destí final serà la propietat de Brandýs nad Labem-Stará Boleslav que té la família a Bohèmia.


D’adolescent estudià a la universitat de Viena i ja mostrà un interès especial per les ciències naturals. El 1864 comença a estudiar a Praga, on inicia els estudis de dret, filosofia i, després, de ciències socials i de ciències naturals amb professors de la universitat de la ciutat esmentada.




LA VISITA A LES ILLES BALEARS


Abans de venir a les Balears ja havia viatjat per altres indrets del Mediterrani. I el 1867, quan vingué a les Balears, tenia planejat anar a Ístria i Dalmàcia, però l’aparició del còlera als Balcans, així com l’afusellament de Maximilià I a Mèxic, feren que es descartàs el viatge.


Així és que, en certa manera de rebot, arribà a les Balears. Concretament, el primer contacte amb les nostres illes el té amb Eivissa i Formentera. Curiosament, va fer aquest viatge d’incògnit, sota el nom Ludowing, comte de Neudorf. Aquest gest no ha d’estranyar si és coneix el caràcter singular que caracteritzava l’Arxiduc.


Així, durant els anys que passà posteriorment a Mallorca, destacà pel fet de passejar-se pels carrers amb una indumentària que no tenia res a veure amb el seu rang social, per contra, semblava una persona quasi bé marginal. Això originà moltes anècdotes, algunes de les quals poden ser fruit de la imaginació popular.


Encara que és cert que es vestís com la gent de les classes més populars, la qual cosa li ha valgut el qualificatiu d’excèntric, hem d’afegir que tenia un sentit aventurer i que volia escapar a les limitacions sota les quals es veia sotmès pel seu rang social. De totes maneres, no podem deixar de banda la possibilitat que adoptàs aquesta estratègia per conèixer millor la vida del poble mallorquí.


El 1867 de tornada d’Eivissa, l’Arxiduc passà per Mallorca. Aleshores es produeixen dos fets transcendentals pel que fa a la seva relació amb la nostra illa: primer visita la costa de Valldemossa, que el deixa encisat i, segon, coneix a Francesc Manuel de los Herreros Schwager, escriptor, amb qui establí forts lligams.


Manuel de los Herreros arribaria en poc temps a ser l’administrador dels seus béns i la persona que coordinaria la recol·lecció de dades dels diversos col·laboradors que tenia Lluís Salvador per elaborar el Die Balearen.




LA VINCULACIÓ AMB MALLORCA


El 1871 torna a Mallorca, aquest cop ja com l’arxiduc Lluís Salvador. La idea d’aquesta segona visita era continuar recollint informació per a la seva investigació sobre l’illa. Aleshores, s’allotjà inicialment al palau dels comtes de Formiguera, a Palma. En aquest viatge pogué visitar més acuradament la costa de Valldemossa, hi recorregué tots els indrets que havien estat relacionats amb el monestir i el col·legi de Miramar fundat per Ramon Llull el 1276.


És durant aquestes excursions que li ve el cap la idea d’adquirir les terres, on estava l’antic monestir de la Trinitat o Miramar, és a dir, el nucli central del que havia estat col•legi medieval esmentat. Comentà a Francesc Manuel de los Herreros aquesta iniciativa i li indicà que miràs si era possible adquirir aquells terrenys.


El fet és que el 1872 l’Arxiduc adquireix a Joan Serra la possessió de la Trinitat. Rere aquesta compra hi ha dues motivacions: d’una banda, l’entusiasme que sentí Lluís Salvador davant la bellesa del paisatge valldemossí i, de l’altra, que el nostre protagonista tenia la quimera de recuperar el territori que havia format part del Miramar lul·lià.


Així manà a Francesc Manuel de los Herreros, que en aquest cas s’havia convertit en el seu administrador, que compràs les possessions de Son Galzeran, Son Marroig i Son Gallard. Les primeres passes que féu en relació amb aquest projecte varen ser rehabilitar les cases de Miramar (les de la possessió de Trinitat) i reconstruir l’església de la Trinitat. Un esdeveniment cultural actuà, a més a més, d’incentiu per portar endavant les obres, i és que el 1876 es complia el VI centenari de la creació del col·legi de Miramar.


En aquells moments el grup d’intel·lectuals mallorquins que seguien el programa de la Renaixença estaven molt interessats en poder celebrar aquell centenari. L’Arxiduc es comprometé amb la iniciativa i, d’aquesta manera el 25 de gener de 1877 se celebraren els actes commemoratius a Miramar. Entre d’altre hi figurà la inauguració de la capella reconstruïda de la Trinitat i la trobada poètica a la qual participaren les principals figures mallorquines de les lletres.


La cita també serví perquè es posàs la primera pedra del que era la màxima il·lusió de Lluís Salvador: bastir una capella dedicada a Ramon Llull, la construcció de la qual finalitzà als inicis de 1880. Per presidir l’edifici religiós, l’Arxiduc encarregà a l’escultor Dupré, de Florència, una estàtua que representa la figura de Ramon Llull. És evident que aquesta festa commemorativa del VI centenari del col·legi de Miramar serví per impulsar la difusió de la figura i l’obra de Ramon Llull entre els mallorquins, com reconegueren els intel·lectuals de l’època.




MÉS PROPIETATS A MALLORCA


Després de comprar la possessió de la Trinitat, l’Arxiduc adquireix altres propietats, tant per ampliar les terres de la Trinitat com per abastar l’espai del seu projecte de recuperar l’àmbit lul·lià, i també per assolir una entitat rendible.


Entre les propietats agrícoles que formaren el patrimoni de Lluís Salvador a Mallorca es troben les següents: Son Moragues, Son Marroig, Son Galceran, l’Estaca i Sa Pradissa. Aquestes terres es reparteixen entre els termes municipals de Valldemossa i Deià. Si l’Arxiduc demostrà un interès per preservar l’entorn natural, cal dir que també mostrà una preocupació per recollir les mostres de la producció artesana de l’illa. Així, utilitzà els mobles d’estil mallorquí per vestir les seves cases, fins i tot planejà la creació d’un Museu Balear Agrícola i Industrial en el qual es poguessin veure els productes tradicionals i mostrar el que s’hi produïa en aquell moment, dissortadament aquest museu mai es va fer realitat. Encara que, actualment, ens queden testimonis de les col·leccions que feia, que es poden veure en algunes de les cases de les seves possessions.


El seu pas per Mallorca no solament va fer que s’involucràs en iniciatives culturals que es produïen a Mallorca, i que mantingués contactes amb els intel·lectuals illencs, sinó que també afavorí l’enriquiment d’aquests amb les invitacions que cursà a artistes i literats de fora. Això féu que visitassin l’illa personatges com: Santiago Russiñol, Jacint Verdaguer o Miguel de Unamuno.


Pel que fa a la popularitat, la figura de l’Arxiduc ha esdevingut a Mallorca una persona amb trets llegendaris basats en dues vessants: la seva excentricitat en la manera de vestir i la sensibilitat extrema per als béns naturals. Així com es manifesta en el fet d’oferir importants quantitats de doblers als operaris que obrien camins per la muntanya per cada arbre que salvaven.