• La Casa de la Misericòrdia es va crear com a institució benèfica l’any 1677 i va mantenir aquest ús fins al 1977
  • El ficus del jardí de la Misericòrdia, inclòs en el Catàleg d'arbres singulars, és, amb el ficus del Cementiri, del més grossos de les Balears. Les seves arrels són tan llargues que, fins i tot, s’han arribat a localitzar en excavacions fetes a la Rambla
  • En el lloc que ara ocupa la Misericòrdia hi havia el cementiri del Camp Roig, destinat a la gent pobra que moria a l’Hospital General
  • La Casa de la Misericòrdia va arribar a acollir 2.020 persones l’any 1847, any de crisi i d’intensa sequera. Acollia orfes i persones sense recursos que, per la seva edat avançada o per problemes físics, no es podien mantenir. Homes i dones residien en zones separades, subdividides alhora en departaments de nins, joves i grans
  • El projecte de la capella de la Misericòrdia s’atribueix a Joan Sureda, qui fou el primer arquitecte mallorquí titulat. D’estil classicista, sembla ser que es va fer a l’estil de l’Oratori del Cavaller de Gràcia, de Madrid, projectat per Juan de Villanueva
  • A la Casa de la Misericòrdia hi havia diferents tallers on treballaven els interns i els més joves aprenien un ofici. Els tallers permetien disposar d’una font d’ingressos i cobrir necessitats internes de la institució. Un d’aquests tallers era la sabateria que, entre altres tasques, tenia la funció de produir i arreglar les sabates de les persones asilades (Fullana, P. «Menors a Mallorca en perspectiva històrica (1796-1975)». Alimara Revista de treball social (desembre de 2008, núm. 51). Es conserven algunes eines i formes de sabata del que fou aquest taller
  • 1677: La Misericòrdia s’ubica a “una grande casa con huerto que se había adqurido al efecto á espaldas del Hospital Provincial y junto á los muros del baluarte de Sitjar” (CANTARELLAS, C. La arquitectura mallorquina desde la Ilustración a la Restauración. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 1981, p. 250.
  • 1817-1831: Pere Joan Bauçà elabora els plànols d'un nou edifici, que es comença a construir molt lentament.
  • 1831-1836: mort Pere Joan Bauçà, sembla que fou substituït per Joan Sureda, primer arquitecte titulat de l’illa, a qui s’atribueix el projecte de la capella (beneïda el 1836).
  • 1850-dècada 1870: es finalitza la construcció del nou bloc de l’edifici: la part més antiga passarà a ser el departament de dones i la part nova el departament d’homes.
  • 1878: enderrocament de l’oratori del cementiri del Camp Roig.
    1878-1882: es va engegar la seva darrera fase amb la construcció de l’ala de l’edifici situada al carrer de la Beneficència (costa de la Sang), expressament dedicada a albergar els nins i els vells (arquitectes Miquel Rigo primer, després substituït per Joaquín Pavía).
  • 1932: d’acord amb un projecte de Josep Alomar, es construí l’actual porta d’accés i el tancament amb reixa de ferro damunt socolada de marès i l’antic jardí botànic s’uní amb una nova zona enjardinada que es definí a la part frontal de l’edifici de la Misericòrdia.