• La Casa de la Misericòrdia es va crear com a institució benèfica l’any 1677 i va mantenir aquest ús fins al 1977
  • El ficus del jardí de la Misericòrdia, inclòs en el Catàleg d'arbres singulars, és, amb el ficus del Cementiri, del més grossos de les Balears. Les seves arrels són tan llargues que, fins i tot, s’han arribat a localitzar en excavacions fetes a la Rambla
  • En el lloc que ara ocupa la Misericòrdia hi havia el cementiri del Camp Roig, destinat a la gent pobra que moria a l’Hospital General
  • La Casa de la Misericòrdia va arribar a acollir 2.020 persones l’any 1847, any de crisi i d’intensa sequera. Acollia orfes i persones sense recursos que, per la seva edat avançada o per problemes físics, no es podien mantenir. Homes i dones residien en zones separades, subdividides alhora en departaments de nins, joves i grans
  • El projecte de la capella de la Misericòrdia s’atribueix a Joan Sureda, qui fou el primer arquitecte mallorquí titulat. D’estil classicista, sembla ser que es va fer a l’estil de l’Oratori del Cavaller de Gràcia, de Madrid, projectat per Juan de Villanueva
  • A la Casa de la Misericòrdia hi havia diferents tallers on treballaven els interns i els més joves aprenien un ofici. Els tallers permetien disposar d’una font d’ingressos i cobrir necessitats internes de la institució. Un d’aquests tallers era la sabateria que, entre altres tasques, tenia la funció de produir i arreglar les sabates de les persones asilades (Fullana, P. «Menors a Mallorca en perspectiva històrica (1796-1975)». Alimara Revista de treball social (desembre de 2008, núm. 51). Es conserven algunes eines i formes de sabata del que fou aquest taller

La Misericòrdia
Fullet La Misericòrdia