Caça i pesca fluvial




El Consell de Mallorca inicia el seguiment de la guàtlera (26.02.2016)


José Domingo Rodríguez Teijeiro, Catedràtic d'Universitat del Departament de Biologia evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i coodirector científic d’aquest projecte d’àmbit internacional, ha estat els dies 15 i 16 amb els tècnics i professionals de la Direcció Insular de cooperació Local i Caça profunditzant en la metodologia tant de camp com de laboratori que s’aplicarà a partir d’enguany a l’illa de Mallorca per seguir l’evolució demogràfica de la guàtl.lera (Coturnix coturnix) a Mallorca.



La guàtl.lera és l’espècie cinegètica més definitòria del Pla de Mallorca. Té caràcter migratori, criant a Mallorca i hivernant a Àfrica. Si bé la seva població global (que abarca Europa, Àsia i Àfrica) es troba estable, a Mallorca ha sofert un declivi per raons principalment agrícoles.


L’any passat el Servei de Caça formà varis tècnics per inicial enguany el seguiment de l’espècie amb la metodologia que presentà José Domingo Rodriguez Teijeiro i que inclou censos amb reclam, anellament, presa de mesures i dades de muda de la ploma, mostres de sang per estudis genètics, i estudi amb isòtops de deuteri que permeten saber les regions geogràfiques on l’animal ha mudat la ploma, i per tant hi ha desenvolupat part del seu cicle vital.


Aquesta campanya s’emmarca amb el seguiment a nivell paleàrctic de l’espècie, així com dins els censos de caça menor del Servei de Caça, que es troben en curs des de fa anys per a la perdiu, conill i llebre.


En motiu de la visita del coordinador del projecte, el Departament de Desenvolupament Local del Consell de Mallorca organitzà una ponència dirigida al sector cinegètic i ornitològic, en col·laboració amb la Societat de Caçadors “Sa guàtl.lera” de Maria de la Salut. En la seva intervenció, sobre més de 40 anys d’estudi de la guàtl.lera a indrets que van des de Mongòlia fins a l’Àfrica sudsahariana, Rodriguez Teijeiro descartà que la caça sigui una amenaça rellevant per a la guàtl.lera. Els mals resultats cinegètics a Mallorca dels darrers anys es deuen a que en la data d’obertura de la mitja veda (15 d’agost) la majoria d’exemplars han abandonat l’hàbitat (sembres de cereal) perquè la collita es desenvolupa de forma molt primerenca i els rostolls no són aptes. Destacà també l’efecte de la sega amb maquinària pesant i la depredació dels esplugabous (Bubulcus ibis) que segueixen les segadores, fet que segons ell no se produeix a altres indrets d’estudi.


En relació a les repoblacions amb guàtlera i sobre la possible hibridació amb guàtlera japonesa, explicà que al camp pràcticament no es troben híbrids. Tot i això, existeix una lenta i marginal introgressió genètica, per la qual cosa desaconsellà aquesta mesura de gestió per a recuperar la guàtlera.


Finalment, sobre la climatologia, destacà que la guàtlera no necessita aigua, però que els anys inusuals de pluja el maig, juny i juliol, la interrupció de la sega permet que aprofitant el seu caràcter oportunista, la guàtlera multipliqui la seva població: poden fer fins a 4 postes de 8-12 ous.


La caça depèn de circumstàncies ambientals i agrícoles que permetin a la guàtlera proliferar de forma oportunista, per la qual cosa la funció de les societats de caçadors a l’hora de llogar terrenys per sembrar-los sense collita esdevé fonamental, si bé l’efecte global és insuficient.


A partir de març la Direcció Insular de Cooperació Local i Caça iniciarà el censos al pla de Mallorca que se perllongaran fins a la fi de la sega del cereal.

Documents relacionats