Caša i pesca fluvial




Tesi doctoral sobre la caša (29.06.2015)


Caša, Territori i Societat a Mallorca


El passat dia 19 de juny, a l'aula de Graus de l'edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears, Antoni Barceló Adrover, tècnic de l'àrea de planificació i gestió territorial cinegètica de la Direcció Insular de Caça, va defensar la tesi doctoral en geografia Caça, Territori i Societat a Mallorca dirigida pels Drs. Miquel Grimalt Gelabert i Jaume Binimelis Sebastián. El tribunal va estar constituït pel Dr. Mateu Castelló Mas, el Dr. Pere Antoni Salvà Tomàs i el Dr. José Naranjo Ramírez. 


La tesi s'ha realitzat amb la col.laboració del Consell de Mallorca, Departament de Medi ambient.


RESUM 


La caça és una de les primeres activitats practicades per l'espècie humana que arriba a l'actualitat amb un alt grau de connexió entre les persones i el medi, fet que li confereix un important contingut geogràfic. La investigació es centra, rere una revisió de l'estat de la qüestió, en els trets territorials i socials de la caça a Mallorca.


El treball s'inicia amb un repàs a la importància de la caça en el context europeu, per derivar en el cas de l'Estat espanyol i analitzar l'ampli abast de matèries que han tractat sobre el fenomen venatori. L'activitat cinegètica ha estat objecte d'estudi geogràfic des de diferents vessants, des de la biogeografia, passant per la geografia agrària o els espais de caça, fins arribar al turisme cinegètic. S'ofereix un estudi bibliomètric al respecte i es presenta un extens recull bibliogràfic.


Passant ja a l'àmbit insular, s'elabora un corpus bibliogràfic temàtic classificat des de l'òptica geogràfica amb referències explícites a les aportacions dels autors més prolífics, les obres més destacades i els continguts més recurrents.


Rere aquests apartats panoràmics sobre l'estat de l'art venatori a diferents nivells, la dissertació es centra en el recurs cinegètic i les modalitats de caça de Mallorca, amb especial interès en descriure les variacions produïdes entre la dècada de 1970 i l'actualitat.


Les característiques territorials s'examinen en funció dels elements de pedra en sec amb finalitats cinegètiques, sovint prou desconeguts, però localitzats arreu del medi rural i dotats d'un alt valor patrimonial. Així mateix, també es quantifica i es mostra la distribució espacial dels vedats i refugis de fauna a Mallorca, partint de la base de les divisions administratives municipals.


L'entorn social de la caça s'explora a raó de la important afició a l‘activitat, tant a partir del tractament estadístic de dades oficials referents a les persones titulars de llicències com a partir de l'avaluació del moviment associacionista.


Les particularitats territorials i socials del col·lectiu de caça es complementen amb els resultats d'una complexa enquesta destinada a una mostra significativa del conjunt de caçadors que permet descobrir, entre d'altres qüestions, les modalitats més practicades, la despesa econòmica mitjana per practicant i temporada o les problemàtiques que més afecten al sector.


Per acabar, es planteja el marc teòric de la planificació i l'ordenació territorial cinegètica per tal de garantir la sostenibilitat del recurs. En aquest sentit, rere l'estructuració de l'illa en diferents unitats fisiogràfiques i conseqüent elaboració d'una taula amb multivariant amb valors físics, humans i relatius a la caça, es realitza una anàlisi factorial a l'objecte de concretar un mapa de comarques cinegètiques.


Més enllà de la gran  importància acadèmica d'aquest treball, es tracta d'una aplicació pràctica a la gestió aplicada, atès que el mapa de comarques cinegètiques serè el referent territorial per  a l'ordenació de la caça a Mallorca els propers anys per part del Consell de Mallorca.