Actualitat

Actualitat



La Llei de Camins Públics i Rutes Senderistes de Mallorca arriba al Parlament de les Illes Balears (12.06.2018)


La institució autonòmica ha pres en consideració aquesta llei elaborada des del Consell de Mallorca


Ensenyat, Garrido i Espeja a l'hemicicle del Parlament
Ensenyat, Garrido i Espeja a l'hemicicle del Parlament
El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, la consellera d’Infraestructures i Territori, Mercedes Garrido, i al consellera de Medi Ambient, Sandra Espeja, han presentat i defensat durant el Ple del Parlament de les Illes Balears, la Llei de camins i rutes senderistes elaborada des de la institució insular.


 


Amb aquesta llei es dóna resposta a la necessitat d’establir un règim jurídic per els camins públics per tal de poder recuperar-los i promoure el seu ús i defensa. Així mateix, proporciona un marc legal per a rutes d’interès excursionista existents i obri lapossibilitat de poder-ne crear de noves.


 


Miquel Ensenyat ha destacat "la Xarxa de camins publics existents a Mallorca suposa un dels conjunts patrimonials més importants que tenim a dia d’avui, i que és la nostra obligació preservar. La Llei de Camins neix per ser un eina al servei de les administracions, sobretot dels ajuntaments. Regularà els nous usos i preservarà el patrimoni public. La Llei de camins és la tercera iniciativa legislativa que du a terme el Consell de Mallorca des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia".


 


Per la seva banda, Mercedes Garrido ha dit que "aquesta llei permet marcar les eines bàsiques i necessàries per preservar el món rural i agrícola. També es pretén posar ordre a indrets com la serra de Tramuntana i evitar la massificació, ja que els plans especials podran marcar la càrrega màxima dels camins". A més, la normativa "deixarà que qualsevol ciutadà pugui exercir l'acció pública en defensa d'un camí públic".


 


Finalment, Sandra Espeja, ha explicat que "La llei preveu sancions i s’haurà de restituir i rescabalar els danys i perjudicis que l’actuació hagi pogut ocasionar. Perquè aquesta no és una llei recaptatòria, sinó una llei que té com objectiu conservar el nostre entorn, garantir el dret a caminar per camins no asfaltats, potenciar la recuperació de camins públics tancats i la posada en marxa de noves rutes senderistes perque tothom poguem gaudir de Mallorca de manera sostenible. El que no es pot consentir és que un propietari tanqui un camí públic de manera unilateral, i que la ciutadania hagi d’esperar anys i fins i tot dècades per tornar-lo a recuperar.


 


 


La llei s'ha pres consideració amb 34 vots a favor. Aquesta és la tercera llei que impulsa el Consell de Mallorca.


 


Camins públics


 


La llei defineix els camins públics com la infraestructura viària que permet la circulació dels ciutadans. Amb aquesta normativa, no només les institucions podran reclamar un camí com a públic, sinó que també ho podrà fer qualsevol ciutadà o ciutadana. A més, dota de legitimitat a l’administració perquè pugui obrir de manera immediata un camí usurpat.


 


Per altre banda, contempla l’elaboració de diferents catàlegs de camins que donaran informació i oferiran un control dels camins públics. Els ajuntaments hauran d’elaborar els seus catàlegs on s’inclouran els camins de titularitat municipal. Així mateix, s’elaborarà un catàleg insular que inclourà tots els camins de titularitat del Consell de Mallorca. Tan els municipals com l’insular tenen un termini màxim d’aprovació de quatre anys des de l’entrada en vigor de la llei.


 


També es posarà en marxa un registre insular de camins públics de Mallorca que estarà disponible per a consultes i serà accessible telemàticament a través d’un visor que serà actualitzat de manera continua.


 


Pla director sectorial de camins


 


El Pla director sectorial de camins és una de les figures claus de la llei que defineix una xarxa supramunicipal, un sistema complementari a la xarxa de carreteres però per a mitjans no motoritzats. Concretament, el Pla contemplarà la normativa d’aplicació i ordenances d’ús, plànols informatius, d’ordenació i d’actuació. Per a la seva execució tan el Consell de Mallorca com els ajuntaments redactaran diferents plans especials de camins adaptats a les necessitats i característiques cada un.


 


Efectes i usos


 


Els principals efectes, contemplats per la llei, de l’ordenació en matèria de camins és la declaració d’utilitat pública dels terrenys necessaris per a la seva execució, així com el deure del Consell de Mallorca de garantir l’execució del Pla director sectorial i dels plans especials de camins mitjançant estudis econòmics i financers.


 


Pel que fa als usos, la llei determina que els camins han de ser d’accés lliure i gratuït i que estan destinats al trànsit no motoritzat. A més, els usos i aprofitaments diferents al dret de circulació o trànsit necessitaran autorització prèvia de l’administració titular del camí.


 


Senyalització i pavimentació


 


Una altre capítol de la normativa també estarà dedicat a la pavimentació dels camins, i determina que en caràcter general els camins d’accés al medi natural i paisatgístic no es poden pavimentar i si s’hagués de pavimentar per raons imperioses s’haurà de tramitar la declaració d’Interès General.


 


Així mateix, i amb l’objectiu de crear major homogeneïtat, es contempla l’elaboració d’un manual de senyals perque totes segueixin la mateixa pauta arreu de l’illa. En tot cas, serà l’administració titular del camí l’encarregada d’implantar la senyalització.


 


Rutes senderistes


 


Però a part dels camins públics, aquesta llei també fa referència a les rutes  senderistesamb l’objectiu de recuperar, conservar i fomentar el patrimoni viari tradicional i el seu entorn, així com facilitar la pràctica d’aquest esport. És la primera vegada a la Comunitat Autònoma que es presenta una llei per regular-les si protegir-les.


 


Pel que fa al Consell de Mallorca, la llei atribuirà la competència de crear i gestionar una xarxa de rutes senderistes i vigilar, conservar, senyalitzar i mantenir rutes d’àmbit supramunicipal. Des de fa anys, la Unitat de Senderisme i Pedra en Sec de la institució insular duu a terme tasques d’aquest tipus que, ara, estaran recollides en una llei. És el cas de l’elaboració de plans especials d’ordenació com el de la Ruta de Pedra en Sec.


 


En definitiva, aquesta llei avala i reforça les rutes actuals del GR-221 i GR-222 (Artà-Lluc) i obri la porta a poder-ne crear de noves.


 


Infraccions i sancions


 


Finalment, la llei també inclou un seguit d’infraccions que es qualifiquen de molt greus, greus i lleus i que poden suposar sancions d’entre 60 euros fins als 20.000 euros. A més, la norma també inclou l’obligació de restituir les coses conforme al seu estat anterior amb càrrec a l’infractor i de rescabalament de danys i perjudicis que l’actuació hagi pogut ocasionar.


 

Documents relacionats