Al llarg de la història, els diferents propietaris de la casa han donat nom al carrer, que ha canviant en funció del llinatge de la família que s’hi establia.
El record del primer nom va perdurar molt de temps perquè s’ha trobat documentació de l’any 1751 que parla de les «cases grans que abans eren anomenades Banys d’en Renovard».

Està documentat que Renovard de Malbosc era un important senyor del segle xiii: mercader, inversor en terres, béns immobles i canviador de moneda. En realitat, els Malbosc ocupaven bona part del carrer de la Pau perquè també eren propietaris de les diferents cases del voltant.

Per tot això podem afirmar, amb una certesa pràcticament absoluta, que Can Weyler s’alça sobre uns antics banys, que degueren funcionar fins al segle xvi. També és molt probable que els banys d’en Renovard fossin els banys àrabs documentats en el Llibre del Repartiment, en què apareixen esmentats cinc banys àrabs a l’interior de la ciutat, dels quals s’han localitzat fins ara quatre. Per tant, i seguint aquesta hipòtesis que apunta Marià Carbonell, els d’en Renovard serien els que en el Llibre del Repartiment són anomenats Salsum, en llatí ‘salat’, potser per algun tipus d’aflorament d’aigua salada: una hipòtesi que es confirmarà definitivament quan comenci la tasca arqueològica.