La Façana principal presenta dos pisos molt complets de finestres coronelles.
Les finestres coronelles són l’element més distintiu i rellevant de la façana de Can Weyler. Són de dos tipus diferents. Les coronelles de la planta noble tenen una major riquesa de materials i un millor treball escultòric. Les columnetes estan fabricades amb calcària nummulítica de Girona. El color i els fòssils distintius de la pedra gironina s’observen en els fusts de les columnetes de les coronelles inferiors de Can Weyler. Però els de les finestres superiors són imitacions fetes amb pedra maresa, raó per la qual han experimentat una major degradació. Els capitells de la planta noble presenten dos ordres de palmetes i els del segon pis adopten el motiu de lliri i fabricats amb marès, indici que ens dirigeix als tallers locals.
També podem destacar el portal amb arc de mig punt i les dues línes d’imposta que articulen la façana i la travessen de banda a banda.
pati
pati
La planta baixa està formada pel vestíbul i dues habitacions adjacents. S’accedeix al vestíbul des del carrer per un portal de mig punt adovellat. El vestíbul està format per una planta rectangular allargada, que permet la comunicació amb el pati. El paviment del vestíbul ha sofert una elevació d’uns cinquanta centímetres, la qual es creu que és deguda al moment en que s’obrí el refugi antiaeri al subsòl, en temps de la Guerra Civil.

Per accedir al pati, calia superar dos esglaons, i aquest és un fenomen molt inusual, ja que a les cases mallorquines el pati i el carrer estaven anivellats i era imprescindible poder accedir al fons de la casa amb els animals i els carruatges. Però els propietaris de Can Weyler disposaven durant l’edat mitjana i l’edat moderna d’una casa annexa, que es va convertir en pati descobert i corral, i era allà on hi devia haver bèsties, carros, etc.

La cota del pati és l’antiga, i el vestíbul, més elevat, és posterior, això es demostra pel fet que, abans de la invenció de maquinària moderna, era més fàcil i barat farcir i compactar les restes o estructures preexistents, que no desmuntar-les.

Les dues habitacions laterals han experimentat moltes transformacions al llarg del temps, sobretot al llarg del segle xix.

Des de la segona meitat del segle xvii, el pati s’articula amb tres arcs rebaixats: els dos laterals són carpanells o d’ansa-paner, que donen accés a dos espais laterals. Cap a l’esquerra duu a un espai buit sense funció i, a la dreta, l’arc comunica amb un distribuïdor que enllaça amb la caixa de l’escala a la dreta i amb una habitació de construcció més moderna a l’esquerra. L’arc que comunica amb el vestíbul és escarser.

Finalment, al fons del pati s’obren dos espais semisoterrats, que no tenen correspondència amb habitacions superiors, dedicats a magatzems.

L’escala primitiva es trobava al pati, segurament entrant a mà dreta. Es pensa que devia ser una típica escala gòtica, de pedra de marès, de dos trams a escaire. Però, els Belloto, al darrer quart del segle xvii, la substituïren per l’escala actual, incorporada a la crugia de la dreta de la casa. La caixa és trapezial i l’escala puja en tres trams, a la catalana, sobre un llit de volta. La barana és de ferro forjat. Al mur exterior de la caixa de l’escala hi ha una finestra amb una reixa artística, que dóna al veïnat.
Planta noble, Antigament, s’accedia a la planta noble a través d’una naia exterior que coronava l’escala gòtica situada al pati, però, quan el canonge Pere Joan Belloto, va traslladar l’escala, també es va canviar el sistema d’accés. Ara l’escala desemboca a un rebedor, a través del qual es pot accedir a una habitació no gaire gran a la dreta, o a la sala gòtica, al costat oposat. Aquests espais han estat reformats.

Sense dubte, l’espai més rellevant de la casa és la sala gòtica: un gran espai de planta trapezial, dividit en tres trams per dos grans arcs diafragmàtics de perfil ogival. A banda i banda, s’hi obren finestres coronelles a la façana del carrer i balcons al costat del pati, encara que, en origen, aquests darrers eren finestres.

Té un sostre sostingut per bigues horitzontals i paral·leles, unides per xebrons o llates perpendiculars. Hi ha un embigat per a cada tram de l’estança, però el tercer tram és més modern. Les bigues descansen en els permòdols originals, molt senzills i sense ornamentació. El paviment, és un enrajolat hexagonal de terracota sense envernissar. Als murs s’endevinen, per sota dels arrebossats, alguns fragments de pintures policromes, de dibuix geomètric.

A fons de la sala gòtica s’interseca la crugia lateral, ocupada per l’alcova barroca, datada de la primera meitat del segle xviii. L’arc que separava la sala dormitori és de perfil mixtilini. A l’avantsala destaquen dos elements ornamentals: les pintures murals, cobertes per guix, i els plafons decoratius de cel-ras, de línies barroques i amb caps de querubins, emmotllats amb guix d’escaiola.
Planta segona, en aquesta planta podem trobar els porxos, als quals es pot arribar a través de dues escales interiors. Tot aquest espai es troba compartimentat des del segle xix. Probablement els envans varen ser modificats quan l’edifici va acollir l’asil «Casa Cuna». Els sostres són d’embigat i encavallada de fusta, i els paviments són més moderns.
Planta tercera i cobertes exteriors, en aquesta planta podem trobar un terradet i una àmplia habitació. Des d’aquesta planta podem pujar al colomer, que es troba al nivell de les cobertes exteriors.
Façanes interiors, les façanes del pati interior han sofert nombroses modificacions. L’estil gòtic ha desaparegut, hi predomina el barroc, però també ha experimentat canvis. Per exemple, les finestres de la planta noble s’han convertit en balcons. Tot i així, el pati encara conserva l’aspecte que devia tenir al segle xviii, moment en què s’acabaren les reformes anomenades «històriques». També es conserva l’estructura de ferro, que sostenia la passera que permetia la circulació perimetral per tres costats del pati. Aquesta passera era posterior a l’any 1911.