Coneix les característiques del patrimoni de pedra en sec




Amb la col·locació d’una pedra vora l’altra, sense cap mena de ciment o argamassa, es varen aixecar arreu de l’illa un gran nombre d’estructures, necessàries per a les més variades activitats, com ara marges per a permetre el conreu dels costers o parets per a delimitar les propietats i els sementers. La tècnica també es va utilitzar per a adequar una xarxa de camins extensa, on és freqüent trobar els ferms empedrats.
A les zones boscoses romanen els rotlos de les sitges relacionades amb la producció de carbó vegetal i els forns de calç per a elaborar aquest material, imprescindible per a la construcció i per a la higiene de les cases.
Fonts de mina, cocons i basses ajudaren a sobreviure en una terra escassa de recursos hídrics, mentre que a les parts més elevades es disposaven les cases de neu, utilitzades per a emmagatzemar-hi gel, amb finalitats gastronòmiques i medicinals.
La tasca d’adaptar l’hàbitat als requeriments de l’home es va completar amb la construcció d’aixoplucs, casetes i barraques per a persones, animals i eines.
Aquesta tècnica, encara viva, ens ha deixat un llegat únic, de gran valor constructiu i exemple d’integració en el medi.