El 7 de maig del 1984 es va aprovar per unanimitat al Ple del Consell de Mallorca la creació d’un Servei de Prevenció i Salvament: el SERPREISAL: era l’orígen del Cos de Bombers de Mallorca.

El nou cos es presentava com a depenent exclusivament del Consell de Mallorca i havia de comptar amb la col·laboració dels ajuntaments, que signarien diversos convenis i, en cas d’acollir un parc principal o auxiliar, cedirien els terrenys necessaris per l’edificació. Els parcs s’ubicaven a: Inca, Manacor, Llucmajor i Calvià, els quatre principals; Sóller, Felanitx, Artà i Santa Margarida, els auxiliars. Durant els primers anys, també Andratx formaria part de la xarxa: els bombers actuaven des d’unes dependències municipals. Però el parc de Bombers per a Andratx no s’arribà a construir, de manera que els nostres bombers quedaren establerts en els altres vuit municipis. Els parcs principals estaven actius tot l’any; els auxiliars, tant sols en l’època de major perill d’incendis forestals, és a dir, de juny a setembre.

Amb l’aportació econòmica que va fer UNESPA (Unión Española de entidades aseguradoras y reaseguradoras) i les aportacions del propi Consell, s’arribaria a un pressupost inicial de 180 milions de pessetes per al primer any i de 210 per al segon (1986): en aquests dos anys es compraria la flota de vehicles contraincendis, vehicles especials de salvament i vehicles auxiliars, els primers uniformes i els equips de protecció individual (EPI), els equips de radiocomunicacions, i la resta del material necessari.
Pel que fa als efectius humans, els nous bombers mallorquins van passar el seu període de formació incial a la recent estrenada Escola de Bombers de Bellaterra.
El primer cap de servei seria l’ingenier Antoni Ferragut.

A central, es va comptar amb un tècnic superior, i dos o tres tècnics de grau mig, un auxiliar administratiu i els escoltes. Amb les cinc primeres persones encarregades d’atendre la central telefònica d’urgències per als bombers (tot just un telèfon als serveis centrals del Consell, ubicats a Palau Reial) es completava l’equip.
El juliol del 1985 es convocaren les primeres oposicions per bomber i es van crear les primeres places de caporals, una per parc principal. En aquests primers anys, els caporals assumirien les tasques pròpies d’un sergent, ocupant-se de dirigir el parc al que estaven destinats, i l’auxiliar depenent, durant els quatre mesos d’estiu, que era quan la xarxa estava oberta en la seva totalitat. Arribat octubre, els parcs auxiliars es tancaven i els bombers es replegaven als quatre parcs principals.

El 1988 s’incorporaven al Servei els primers voluntaris. Actualment, els Bombers de Mallorca ja no reben aquest suport.
Durant l'any vuitanta-vuit es posa en funcionament el telèfon gratuït de tres dígits, el 085.

L’any 1991 arribaria als Bombers de Mallorca Manuel Nieto, llicenciat en química, que s’incorporava a la plantilla ocupant una plaça de nova creació, l’adjunt a direcció.
L’any 1992 també arribaven els primers sergents: aquells que, sota el nom de caporals, venien organitzant els parcs principals i els auxiliars que en depenien, passaren a ocupar aquestes quatre noves places, després de les pertinents proves de selecció.

Pel que fa a la figura del caporal, se’n crearien vint (un caporal per cada torn a cada parc principal, més un de reforç), de manera que aquell acord no escrit que convertia al bomber de major experiència en el cap del seu torn passava a la història. El 1994, la plantilla dels Bombers del Consell estava constituïda per un cap de servei, un adjunt a direcció, tres tècnics de grau mig, un auxiliar de gestió, un encarregat de serveis, cinc operadors, quatre sergents, vint caporals, cinquanta bombers conductors, dos bombers, i cinquanta voluntaris.

Els telèfons d’emergències s’unifcaren i es crea l’u-u-dos (112), centraleta destinada a desviar al lloc pertinent cada trucada. A més, l’1-1-2, posava a l’abast dels bombers diversos recursos, com ara l’atenció psicològica per als familiars dels ferits.
El gran canvi vindria al 1998.

Passat l’estiu, Sóller va restar obert tot l’any, les vint-i-quatre hores: era el primer parc auxiliar que ho feia i, darrera d’ell, un per un, cada any, els altres parcs auxiliars anaren deixant enrera aquells temps en que només existien per a Mallorca durant els quatre mesos d’estiu.
A més, els bombers abandonaven els seus torns de dematí, tarda i nit per, com la resta dels bombers europeus, fer torns de vint-i-quatre hores.
L’any 2001 en Manuel Nieto va substituir n’Antoni Ferragut al front dels bombers. Hi seria fins l’estiu del 2004.
El mateix 2001 s’inicià el primer Pla de Modernització del Cos de Bombers de Mallorca, que presentava diversos objectius escalonats en cinc anys; no tot el Pla es pogué dur a terme en el plaç previst; a dia d’avui la modernització del Servei segueix en marxa.
L’any 2004 Manuel Nieto va ser traslladat com a cap del servei als Bombers de Palma i en Simó Gual va ocupar la direcció del cos en funcions, fins que, el 2005 en David Rotger és designat cap del servei. Ho seria fins a l’octubre del 2008. L’actual cap del servei és en Santiago Rovira i Vallhonesta.
Els darrers anys s’ha construit un nou parc a Alcúdia, al qual es van traslladar els efectius fins aleshores destinats a Can Picafort. Les portes del nou parc s’obriren el vint-i-set de juny del 2008. I el dia 16 d’octubre del 2008 la presidenta del Consell de Mallorca i el Batlle d’Andratx signaren un conveni amb la intenció de construir el parc que mai va arribar a ser edificat a Andratx, ampliant així la xarxa del Servei.

L’any 2000 apareix el primer grup d’especialistes: el Grup de Rescat de Muntanya.
El Grup de Rescat de Muntanya és el cos d’elit especialment preparat per actuar quan hi ha un incident a la muntanya amb persones perdudes o ferides. Els bombers especialistes es concentren en l’actualitat als parcs d’Inca i Sóller.

El segon grup especialista dels Bombers de Mallorca és la unitat canina, en funcionament des de maig del 2007.