L'estri proposat és un sedàs. Teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per porgar la farina.






Dibuix de Biel Bonnín. Col·lecció etnogràfica del Museu de Pollença.


Dona treballant amb el sedàs, que es posa sobre el cernedor i, aquest, sobre la pastera. Una vegada porgada la farina, amb aigua i llevat es fa la massa del pa.




Peça de llautó que s'ajustava als dits índex i gros per facilitar la recollida de les olives.



Campana petita que es penja del coll dels animals, preferentment ramat, i que serveix per localitzar-los.






Ovelles amb picarols. Gravat de l’Arxiduc Lluís Salvador, de l’obra Les Illes Balears per la paraula i la imatge.



Les eines següents són el gatzoll i el xerrac (es coneix també com xorrac). Ambdues eines s’utilitzen per podar arbres i arbusts o per tallar llenya. El gatzoll, una fulla de ferro corbada amb tall, amb forma de 7, servia per tallar les branques primes. El xerrac, una fulla dentada, s’usava per a branques més grosses.




Màquina que serveix per sembrar.


El caixó per a les llavors se situa sobre un eix que uneix dues rodes i del qual surten unes reixes que són a la vegada el conducte per on ha de baixar la llavor. Originalment es feien de fusta, però amb el temps es varen construir de ferro.


Les eines següents són: el tiràs, la pala, la forca i el rampí. Les quatre eines s’utilitzaven a l’era. El tiràs i el rampí s’usaven per replegar el gra i la palla després de la batuda. La pala i la forca servien per ventar, és a dir, separar el gra de la palla.





Dibuix de Biel Bonnín. Col·lecció etnogràfica del Museu de Pollença. Home utilitzant la forca per ventar.






Premsa: Màquina disposada de manera que entre dues de les seves parts pot agafar i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, etc.


Premsa de racó: la premsa d’oli o de vi que per les seves petites dimensions va muntada a un racó del celler o recinte on s’elaboren aquells productes.

Tipus d’arada en forma de V que té els braços desviats de l’eix, de manera que facilita poder llaurar arran dels ceps, sense que la bístia els fregui.





Eina de treball arrossegada per bísties que disposa de rengles diversos de dents corbades que penetren en el terreny superficialment, remena la terra, arrenca les males herbes i prepara la terra per a la sembra.