Lepus granatensis
Liebre / hare
Fam. Leporidae
Pes de 1500-3500 g.
Longitut del cos 45-65 cms

Imatge llebre
Imatge llebre
La llebre ens recorda bastant al conill i és que de fet són les dues espècies de lagomorfs presents a les illes. Així com el conill es troba a totes les Balears, la llebre només viu a Mallorca. Es va introduir a Eivissa.

En estat adult pot arribar a pesar fins a 4 Kg. Encara que les femelles solen ser una mica més grans. La llebre és un animal solitari, de costums saltadores. De fet, les potes posteriors són molt musculoses i estan prou desenvolupades. La cua és curta i les orelles grosses, amb una taca negre a la punta. És un animal bàsicament nocturn que s'alimenta de vegetals.
Utilitza a més, una tècnica d'alimentació quasi insòlita: després que l'aliment hagi passat pel conducte digestiu, excreta unes bolles planes per l'anus que després es torna a menjar. És a dir, l'aliment passa dues vegades pel conducte digestiu. L'època de reproducció és llarga, de gener a juny o juliol.
L'any 2000, la Conselleria feu un estudi sobre l'espècie, a partir d'entrevistes i enquestes dels agents forestals amb caçadors i gent de camp, que ha proporcionat una bona informació. En total, s'entrevistaren 147 persones, i les conclusions més importants són les següents: L'espècie presenta una abundància mitja o alta en les zones de Pla de Mallorca, i manté una població modesta, però estable, a Eivissa (on va ser reintroduida pel Servei els anys 70), i una certa raresa o inexistència a la muntanya, exepte en hàbitats favorables concrets.

Es pot dir que la llebre ocupa els hàbitats que li són favorables. En cap cas hi ha hagut, a Mallorca, alliberatment de llebres per repoblació, de manera que l'evolució favorable de la població en els darrers vint anys es deu a les mesures restrictives de la seva caça, aplicades per Govern de la Comunitat Autònoma.

El capítol de mals a l'agricultura no es pot considerar complet, ja que per obtenir resultats més fiables s'hauria d'haver entrevistat a agricultors. Tanmateix, és indicatiu que els propis caçadors reconeguin mals, que afecten els cultius següents: Alfals, Cereals, Arbres joves (Ametllers i tarongers), Melons, Hortalissa i Vinya jove. En un cas, s'han anotat mals a instal.lacions de reg per degoteig.

En quan a altres observacions, s'han recollit algunes dades d'evolució demogràfica en algun vedat distinta de la general en el terme; en un cas, de la incidència del furtivisme amb llums i nit; i en un cas, d'impressió d'evolució inversa en relació al conill: els anys bons de conill són dolents de llebre, i a l'inversa. Diversos informadors han expressat la seva opinió que la caça de llebre hauria de ser similar a la caça menor de pèl en tots els aspectes, sense que la situació actual requereixi una reglamentació especial per a aquesta espècie.

Tot i amb això, sembla adient estendre amb caràcter general la implementació d'un cupo diari de captures limitat, com de fet ja s'ha implantat en diversos vedats de caça, en especial els de societats de caçadors, excepte en els casos de danys rellevants a l'agricultura. Aquest cupo es fixa anualment a l'Ordre de Vedes.