Turdus philomelos
Zorzal común, tordo/ song thrush
Fam. Turdidae
28 cm. d'envergadura
Pes de 60-112 g.
Longitud del cos 23 cm.

Imatge tord
Imatge tord
És un aucell de color marró, amb les parts inferiors més clares i pigallades amb petites taques. A la part interna de les ales hi destaca una franja ataronjada, més visible en el tord cellard.

Dels aucells migratoris que ens visiten durant la tardor i l'hivern, el més conegut i apreciat és, el tord. Un animal migratori i cantaire, força popular a tot Europa. Els tords són perseguits pels caçadors que els maten amb escopetes, lloses, visc i filats. Actualment, es donen permisos per caçar tords, però amb certes condicions i es prohibeix caçar-los amb lloses i garbellets. Hi ha vàries espècies de tord, essent les tres més conegudes: el tord, el tord grívia Turdus viscivorus i el tord cellard Turdus iliacus. A vegades ens visita, encara que més rarament, el tord burell o reial Turdus pilaris. De volum mitjancer (23 cm.) i rabassut, el tord viu als nostres boscos on hi troba el seu aliment: insectes, caragols i fruits, especialment olives. Sovint menja per terra, desplaçant-se mitjançant petits botets
         
Imatge tord Pilaris
Imatge tord Turdus iliacus

Un tord semblant també caçable a Balears és la grívia Turdus viscivorus. El tord de major mida a Balears i també a la resta d'Europa. La part superior és marró grisenc contrastant amb la part inferior molt clara i plena de taques obscures distribuïdes de manera irregular. Les plomes interiors de les ales són de color blanc.

Aquesta espècie, més rabassuda que el tord, adopta una postura més dreta. El seu cant és sorollós, destacant un crit d'alarma que li ha donat el nom en castellà de "charlo". És un ocell solitari que només forma colles per realitzar les llargues migracions. S'alimenta de llavors i fruits diversos, també invertebrats. No és tan comú com les altres espècies del gènere i tampoc cria a Balears.

El tord cellard Turdus iliacus és el més petit dels nostres tords. El cap, esquena i cua són d'un color marró fosc vermellós, la part interna de les ales, així com el pit y el ventre són ataronjades i es troben tacades de roig i blanc. El bec és groc pàl·lid amb la punta d'un color gris obscur. Destaca una cella blanca sobre cada ull, que li dona precisament el nom de 'cellard'. Arriben en migració a l'hivern, procedents del nord d'Europa. Són animals gregaris que viuen en grups més o manco nombrosos i efectuen les migracions normalment de nit; descansen durant el dia recuperant forces i aliment.

Una espècie també caçable a Balears és el tord burell Turdus pilaris. És el tord més elegant i formós per la seva preciosa coloració blavosa del cap i esquena amb la pitrera clara, una mica groga decorada amb conspícues taques obscures amb forma de llistada dirigides cap a baix. Les ales presenten unes tonalitats marró vermellós i la llarga cua és gris obscur i marró fosc. És un animal gregari que viu en grups més o manco nombrosos. Emet un crit sorollós quan se sent en perill. Arriba a Balears en migració durant novembre i desembre, no cria a les illes. S'alimenta principalment de fruits, llavors, insectes i cucs de terra. A Balears és relativament rar i se'n capturen pocs exemplars cada any.

És l'espècie més caçada a les Balears, especialment amb les tècniques de "a la mala", en "esperes" i "a coll".